Imperi Asteca - Activitat 3.1 (sitios de interés)
Descripción del sitio
Els mexiques van ser l'última deles set tribus nahues que van emigrar del nord de Mèxic al centre. Provenien, d'acord a la llegenda, de la ciutat d'Aztlán o Aztatlán, que significa "terra blanca".
Durant el regnat de Moctezuma Ilhuicamina, un grup de savis van intentar reconstruir el passat de la tribu, a partir de la ciutat de Tula, capital antiga dels tolteques. Segons la tradició local, seria a Mexcaltitlán, una de les illes de l'albufera, on es posaria per primera vegada l'àguila sobre el nopal, que després es convertiria en el senyal del seu déu que indicava el lloc on s'hauria de fundar llur capital, imatge que es convertiria en l'escut de Mèxic.
Cinquanta anys després de la fundació de la ciutat, els mexiques van cercar la manera de tenir el seu propi rei. Per aconseguir-ho, van demanar el suport del rei de Culhuacán i després d'una negociació, un important membre dels mexiques es va casar amb la filla del rei de Culhuacán.
Al començament, els asteques es venien com a mercenaris per las guerres entre els tolteques, i així, van guanyar la fama i glòria suficients per realitzar enllaços matrimonials importants. Els governants asteques Acamapitxtli, Huitzilíhuitl i Tximalpopoca van ser de 1372 a 1427 vassalls de Tezozomoc, un governant de la tribu nahua tepaneca.
Quan Tezozomoc va morir, el seu fill Maxtla va assassinar a Tximalpopoca, l'oncle del qual es va aliar amb l'ex-governant de Texcoco, Nezahualcoyotl, i van assetjar la capital de Maxtla, Azcapotzalco. Maxtla es va rendir després de cent dies, i va fugir. Tenochtitlan, Texcoco i Tlacopan van formar una aliança que dominaria tota la vall de Mèxic, i va estendre el seu poder a altres regions. Tenochtitlan gradualment es va convertir en la ciutat més important de l'aliança.
El nebot d'Izcoatl, Motecuhzoma (Moctezuma) va heretar el tron el 1449, i va estendre el seu domini. Poc a poc els asteques van conquerir als pobles del centre i sud de Mèxic, i nord de l'Amèrica Central incloent els maies, encara que només requerien el pagament dels tributs; és a dir, sovint els mexiques deixaven en el poder als habitants autòctons i els donaven una autonomia limitada sempre que paguessin els tributs necessaris; en pocs casos imposaven una autoritat asteca, encara que mantenien guarnicions a tot arreu de l'imperi per assegurar la lleialtat dels pobles conquerits. Quan els espanyols van arribar el 1521, l'emperador era Moctezuma II.
L'Imperi asteca difereix dels imperis europeus de la història. Com els imperis europeus, va ser ètnicament divers; tanmateix, l'Imperi asteca es va basar principalment en un sistema tributari, i no pas en un sistema de govern. Encara que les ciutats sota el control asteca van realitzar enormes pagaments de tributs, l'arqueologia ha demostrat que el benestar social dels pobles va millorar després de ser conquerits. Això va ser causa de l'increment del comerç i de les millores en els camins i les comunicacions amb altres pobles.
La societat estava dividida tradicionalment en dues classes socials: els macehualli, el poble o els pagesos, i els pilli, la noblesa. La noblesa no era originalment hereditària, encara que els fills dels pilli tenien accés a una millor educació, i per tant era més fàcil que es convertissin en pilli.
L'exèrcit asteca havia establert un servei militar amb guerrers professionals. Només els guerrers que capturessin presoners podien convertir-se en guerrers de temps complet, i els honors i els botins els convertirien en pilli. Tan bon punt un guerrer asteca hagués capturat 5 presoners, rebia el nom de tequihua i el rang de cavaller àguila o jaguar, que sovint es tradueix com a "capità". Un rang més alt era el rang de tlacateccatl o tlatxotxcalli. Per ser un tlatoani, s'havien de capturar 17 presoners. Quan els nois asteques arribaven a l'edat adulta no es tallaven el pèl fins que capturessin un presoner de guerra.
Les cançons i la poesia eren part integral de la societat asteca; la majoria dels festivals incloïen competicions de poesia i presentacions d'art. La poesia constituïa l'única ocupació digna d'un guerrer asteca en temps de pau. Ha sobreviscut un nombre sorprenent de poesia asteca, registrada durant l'època de la Conquesta.
Els
sacrificis humans es realitzaven a Mesoamèrica
i
Sud-amèrica
segles
abans de l'establiment de l'Imperi asteca. Hi ha registres que
indiquen que eren comuns per la civilització
olmeca,
la civilització
maia i
la civilització
inca.
Tanmateix,, els asteques van ser els primers a realitzar-los
contínuament i a gran escala. Segons els registres asteques, en la
dedicació del Temple Major,
es van sacrificar 84.400 persones. La majoria dels historiadors
creuen que aquesta és una xifra molt exagerada; no obstant, mostra
la característica única del sacrifici massiu de les festivitats
asteques.