Toponimia clásica de Hispania romana

0: EL MARESME

A partir de Maretima (segle IX) que prové del llatí (os) maritimum "costa de la mar".

1: ALT EMPORDÀ

Nom tradicional de la comarca. Deriva del grec ???????? "mercat".

2: BAIX EMPORDÀ

Nom tradicional de la comarca. Deriva del grec ???????? "mercat".

3: ANOIA

4: OSONA

En llatí Ausona, comarca al voltant de Vic.

5: BAGES

Comarca el nom de la qual prové del llatí Baiae, vila d'aigües termals a la Campània.

6: LA SELVA

Comarca gironina que prové del llatí silva "bosc".

7: PALLARS JUSSÀ

8: PALLARS SOBIRÀ

Pallars a partir del llatí palea "palla" en el sentit de "cabanes cobertes de palla" i Sobirà derivat del llatí superior "més alt, que està més amunt".

9: ALTA RIBAGORÇA

10: LA NOGUERA

11: EL SEGRIÀ

Comarca lleidatana que rep el nom llatí de l'afluent de l'Ebre anomenat Sicoris pels romans.

12: LA SEGARRA

Comarca lleidatana que rep el nom llatí de l'afluent de l'Ebre anomenat Sicoris pels romans.

13: Riu Llobregat

14: Riu Fluvià

De Fluvianum (segle IX) del llatí fluvius "riu".

15: Riu Congost

De Congustum (segle XII) del llatí coangustus "estret". En llatí clàssic trobem el verb coangusto "estrènyer". 

16: Riu Ebre

Del llatí clàssic Iberus, nom d'origen preromà.

17: Riu Segre

18: Riu Foix

De Fodexo (segle X) probablement deriva del llatí foces "congostos, engorjats".

19: RIU GAIÀ

De Galiano (segle X) a partir de Gallianus derivat de l'antropònim llatí Gallius.

20: Driving directions to Calle de Reino Unido

_SnapToRoads: true

21: Premià de Mar

Primiliano (segle X) de l'antropònim llatí Primillus i del mot llatí mare "mar".

22: Premià de Dalt

Primiliano (segle X) de l'antropònim romà Primillus.

23: Abella de la Conca

Relacionat amb el mot llatí apicula "abella"

24: Ager

25: Agramunt

Es relaciona amb el castell d'Agigremont i aquest amb el llatí agro montis "camp del mont".

26: Agullana

D'Aguliana (segle IX), derivat de l'antropònim llatí Aculius (d'acula "petita agulla").

27: Aiguafreda

D'Aquafrigida (segle IX).

28: Aiguafreda

d'Aquafrigida (segle IX)

29: Aiguaviva

Aqua Viva (segle IX)

30: Albesa

Albesa (segle XII) del patronímic llatí plural Albensia (relacionat amb albus "blanc").

31: Albinyana

D'Albignana (segle XI), derivat de l'antropònim llatí Albinianus, derivat d'Albinius  i aquest d'albus "blanc".

32: L'Albiol

Potser del llatí Albiolus, derivat del nom propi Albius. Potser també podria derivar del llatí alveolus  "conca petita".

33: Alcanar

Derivat de canna "canya".

34: Alfara de Carles

Carles de Castles (segle XII), probablement deriva del llatí castrum "castell".

35: Almoster

Mosterio (segle XII) probablement del llatí monasterium "monastir" a través del mossàrab al-monastir.

36: Alp

D' Albi (segle IX), probablement del llatí albus "blanc"

37: L'Ametlla de Mar

D'Amenla (segle XV) derivat del llatí clàssic amygdala "ametlla" i Mar del llatí mare.

38: L'Ametlla del Vallès

39: Arbúcies

40: Arenys de Lledó

Probablement del llatí arenium o areneum (derivat d'arena) "lloc d'arena".

41: Arenys de Mar

42: Arenys de Munt

43: Argençola

D'Argenciola (segle XI),del llatí tardà argenteola "tros de terra que es llaurava pel preu d'un argenç", diminutiu d'argentum "argent".

44: Argentera

D'illas Angenteras (segle XII), del llatí angentera, denominació del terreny que és ple de vetes de galena de plom argentífer característiques de la zona.

45: Argentona

 D'Argentonaargentum "argent, plata". (segle X) derivat del llatí

46: L'Armentera

D'Armentaria (segle X) prové del llatí armentaria "lloc de bestiar".

47: Santa Linya

D'Sancta Licina (segle XI) del llatí saltus Licinae "bosc de Licínia (família romana)" o bé saltus iliciniae "bosc d'alzines".

48: Avià

D'Avizano (segle IX) derivat del cognom llatí Avitianum a partir de l'antropònim Avitius.

49: Avinyó

D'Avinione (segle X) derivat del gentilici llatí Avennius.

50: Badalona

 Del llatí Baetulo.

51: Banyoles

De Baniolas (segle IX) derivat del llatí balneolas a partir de balneum "bany".

52: Barbens

De Barbenz (segle XII), podria derivar de l'antropònim llatí Barbanus.

53: Barberà de la Conca

A partir de l'antropònim llatí Barbarianus derivat de Barbanus.

54: Barberà del Vallès

 A partir de l'antropònim llatí Barbarianus derivat de Barbanus.

55: Barcelona

56: Bassella

A partir de l'antropònim llatí Bassilla.

57: Belianes

D'origen incert; potser a partir d'un nom personal llatí com Bellius, Abellius o Abilius.

58: Bellvís

De Bellvís (segle XII) forma medieval de "bella vista" a partir del llatí bellu visu.

59: Beranui

De Veranoi (segle X) potser a partir del nom personal llatí Veranus amb sufix -ui de caràcter pirenenc.

60: La Bisbal de l'Empordà

Episcopalem (segle XI) del llatí episcopalis "propi del bisbe".

61: La Bisbal de Falset

62: La Bisbal del Penedès

63: Blanes

Del llatí Blanda "atraient", nom preromà de la vila.

64: Borrassà

De Borraciano (segle IX), derivat probablement del nom personal llatí Barrus.

65: Cabó

De Kapudeizo (segle IX), compost llatí de caput "cap" i de l'antropònim medieval Eizo.

66: Cabra del Camp

Del llatí capra "cabra".

67: Cabrera d'Anoia

De Kabraria (segle X), "lloc on hi ha cabres" derivat del llatí capra "cabra".

68: Cabrera de Mar

De Kabraria (segle X), "lloc on hi ha cabres" derivat del llatí capramare "mar". "cabra" i

69: Cabrils

 De Cabrilis (llatí segle XI) llatí caprile "lloc on guarden el cabrum".

70: Serra del Cadí

De Kadino (segle XI), prové del llatí catinum "conca, gibrell".

71: Caldes d'Estrac

De Calidas d'Extarag (segle XII) a partir del llatí aquas calidasAsterius amb el sufic -ac de caràcter gàl·lic.  "aigües calentes". Estrac deriva de l'antropònim llatí

72: Caldes de Malavella

73: Caldes de Montbui

Calidas a partir del llatí aquas calidas "aigües calentes".

74: Calella

Diminutiu del llatí cala, "entrada de mar". Documentat com a castrum de Calella (segle XII).

75: Calonge

De Colonico (segle IX) a partir del llatí colonicus "pertanyent a la colònia, propietat rural".

76: Calonge de Segarra

77: Camprodon

Del llatí Campus Rotundus (segle X) "camp rodó, de forma arrodonida".

78: Cantallops

Del llatí Cantalupus (segle IX).

79: Capafonts

De Capafontes (segle XII) prové del llatí caput fontis "cap de la font".

80: Capçanes

De Capsanes (segle XV) derivat del llatí caput "cap".

81: Carme

De Chazma (segle X) del grec ????? "abisme, avenc".

82: Casserres

De Castram serra (segle VIII)  "la serra del castell".

83: Castell de l'Areny

De Kastro Adalasindo (segle IX) compost format per castell, derivat del mot llatí castrum, "fortalesa".

84: Castell de Mur

De Castellum, diminutiu del mot llatí castrum, "fortalesa".

85: Castell de Platja d'Aro

De Castellum, diminutiu del mot llatí castrum, "fortalesa".

86: Castellar de la Ribera

Del llatí tardà castellare "territori agregat a un castell".

87: Castellar de n'Hug

88: Castellar del Riu

89: Castellar del Vallès

90: Castellàs

Del llatí castrum "fortalessa".

91: Castellbell i el Vilar

Castellbell a partir del llatí castellum "castell" derivat de castrum "fortalessa".

92: Castellbisbal

Compost de castell bisbal "castell del bisbe", a partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa", i episcopus "bisbe".

93: Castellcir

A partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa.

94: Castelldans

De Castri de Asinis (segle XI) "castell d'ases", tot al·ludint a la producció d'aquests asnimals domèstics.
A partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa, i asinus "ase".

95: Castelldefels

De Castrum Felix (segle X), a partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa".

96: Castellet i La Gornal

Castellet, a partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa".

97: Castellfollit de la Roca

A partir del llatí castellum castrum "castell", derivat de "fortalessa". Possiblement s'ha produït una assimilació de les líquides de florit a la ll de castell.

98: Castellfollit del Boix

A partir del llatí castellum "castell"derivat de castrum "fortalessa". Possiblement s'ha produït una assimilació de les líquides de florit a la ll de castell.

99: Castellgalí

Del llatí castellu Galindi. A partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa" i de l'antropònim masculí Galí.

100: Castellnou De Bages

Compost de castell nou, a partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa" i novus "nou".

101: Castellnou de Seana

102: Castelló d'Empúries

103: Castelló de Farfanya

A partir del llatí castellum castrum Castilione. "Castell", derivat de "fortalessa" es va fer la forma falsa medieval

104: Castellolí

De castellu Odelini. A partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa" i del nom propi germànic.

105: Castellserà

A  partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa" i el futur del verb ser que explica la dita: "Val més Torrefeta que Castellserà".

106: Castellterçol

De Castro Terciolo (segle X) "castell tercer". A partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa" i tertius "tercer".

107: Castellvell del Camp

De Castri Veteri (segle XIV) "castell vell",  a partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa", i vetulus derivat de vetus "vell".

108: Castellví de Rosanes

Del llatí castellu vetelu "castell vell" a partir del llatí castellum "castell", derivat de castrum "fortalessa" i vetulus (derivat de vetus "vell") amb el canvi normal de la e breu en i (per exemple lectus "llit").

109: Cava

De Cava (segle XI) del llatí cava "buida" és a dir "roca buida, cova".

110: Celrà

De Celerano (segle X) a partir de l'antropònim masculí Celer.

111: Cercs

De Cerchos (segle IX) a partir del llatí vulgar cercos, derivat del clàssic quercus,  "alzines, roures".

112: CERDANYA

Prové del llatí Ceretania "país dels ceretans". Els ceretani eren el nom d'un poble pirinenc en temps dels romans.

113: Cerdanyola del Vallès

114: Cervera

De Cervera (segle XI) a partir del llatí Cervaria "terra de cérvols".

115: Cervià de les Garrigues

De Cerviano (segle XIII) a partir de l'antropònim llatí Cervius.

116: Ciutadilla

De Civitadilla (segle XI) diminutiu derivat de civitas "ciutat".

117: El Cogul

Podria derivar de cugula del llatí cucula "caputxa, cugula", en sentit de cova, balma.

118: Coll de Nargó

Del llatí collis "turó, pujol".

119: Collbató

Compost a partir del llatí collis "pujol, turó, lloc elevat".

120: Colldejou

Compost a partir del llatí collis "pujol, lloc elevat" i l'antropònim llatí Jove o Jovu com ho testimonien les formes llatinitzades que trobem en documents molt antics com Collo Juvino (segle IX) o Coliuvino (segle X).

121: Collsuspina

De Collsuspina (segle XII) compost a partir del llatí collis "turó, pujol" i spina "espina, punxa".

122: Colomers

De Columbarius (segle IX) "colomars" que correspondria al nom d'una antiga cel·la monàstica.

123: Pedra

A La Coma, de Petra (segle IX) del llatí petra "pedra"

124: Embalsament de la Baells

125: Conesa

126: Constantí

De villam Constantinam (segle XII) a partir de l'antropònim llatí Constantinus.

127: Copons

De Copons (segle XI) a partir del llatí Caupona "hostal, taverna".

128: Corbins

De Curvinus (segle XI) possiblement a partir del llatí curvus "corb". Es relacionaria amb els meandres del riu del terme.

129: Cornellà de Llobregat

De Corneliano (segle XI) a partir de Cornelianus, derivat de l'antropònim llatí Cornelius i Llobregat del mot llatí Rubricatus, probablement pel color roig terrós (en llatí rubeus) de les aigües del riu.

130: Cornellà del Terri

131: Les Corts (Barcelona)

Les Corts de Sarrià, antic municipi agregat a Barcelona, que trobem en documents antics ipsas Cortes (segle XI) i prové de corts en sentit de "masies" a partir del llatí cohors, cohortis  "clos rural, corral".

132: Crespià

De Crispianus (segle IX) derivat de l'antropònim llatí Crispius.

133: Espinelves

De Spinalbes (segle X) prové del llatí spinus albus "arç blanc".

134: L'Espluga Calba

D'Espluga Calba (segle XI). Espluga prové del llatí vulgar speluca, variant de spelunca  "cova" i Calba de l'adjectiu llatí femení calva en el sentit de "sense vegetació".

135: L'Espluga de Francolí

Espluga prové del llatí vulgar speluca, variant de spelunca  "cova" i de l'antropònim germànic Franculin, més que de Francolinus.

136: Estaon

A la Vall de Cardós, de (valle) Stacione (segle IX) prové del llatí statio, stationis "lloc de parada, estació".

137: Farrera

De Ferrera (segle IX) a partir del llatí ferraria "mina de ferro".

138: Fígols

De Fíguls (segle IX) prové del llatí ficulos diminutiu de ficos, acusatiu plural de ficus "figuera". De manera que Fíguls voldria dir "figueretes" o "figueroles".

139: Fígols i Alinyà

140: La Figuera

De Figuera (segle XIV) a partir del llatí ficaria "figuera".

141: Figueres

Del llatí ficaria "figuera".

142: Flix

De Flexio (segle XII) a partir del llatí flexus "sinuositat, corba". De fet, l'Ebre en fa una gran corbatura.

143: Fogars de la Selva

144: La Selva de Mar

De Silva (segle XII) del llatí silva "bosc" i mare "mar"..

145: La Selva del Camp

De Silva (segle XII) del llatí silva "bosc" i campus "camp".

146: Fogars de Montclús

De Felgars (segle XI) del llatí filex, filicis "falguera". Voldria dir "falguerars" de Montclús, topònim que prové del llatí monte cluso "muntanya closa".

147: Foixà

De Fuxam (segle XI), a partir del llatí Fuscianus derivat de l'antropònim Fuscius.

148: Folgueroles

De Felecerolas (segle X) diminutiu plural de filicaria "matoll de falgueres".

149: Fondarella

de Fontanella (segle XI) diminutiu del llatí fons, fontis "font".

150: Fontanilles

Diminutiu plural del llatí fons, fontis "font".

151: Fontcoberta

Del llatí fons, fontis "font" aglutinat amb coberta del llatí coopero, derivat d'opero "tapar".

152: Fonteta

153: Font-rubí

De Fonte Rubeo (segle X) a partir del llatí fons, fontis "font" i ruber, rubra, rubrum "roig", és a dir "font roja".

154: Forès

De Forès (segle XI) a partir del llatí forensis "forense" derivat de foras "a fora", tot al·ludint la bona visibilitat de l'indret.

155: Fortià

De Fortuniano (segle X) a partir de l'antropònim llatí Fortius.

156: Llerona

157: Les Franqueses del Vallès

158: Freginals

De Ferriginals (segle XIII) del llatí farraginales "camps de farratge".

159: Fulleda

De Folleda (segle XII) del llatí folieta, nom col·lectiu de folia "fulla", en el sentit de "bosc frondós".

160: Gaià

De Galiano (segle X) a partir de Gallianus derivat de l'antropònim llatí Gallius.

161: Gavà

De Gevanum (segle XI) a partir de l'antropònim llatí Gavius.

162: Girona

Documentada en llatí clàssic com Gerunda.

163: Gironella

Diminutiu de Girona, documentada en llatí clàssic com a Gerunda.

164: Gualba

De Agua alba (segle X) del llatí aqua "aigua" i alba "blanca", és a dir d'aigües clares.

165: Gualta

D'Aqualya (segle IX) a partir del llatí aqua alta "aigua alta" és a dir, profunda.

166: Guils de Cerdanya

D'Eguils (segle IX) a partir del llatí equiles "estables de cavalls" i Cerdanya de Ceretania "país dels ceretans".

167: Horta de Sant Joan

D'Horta (segle XII), del llatí hortus "hort,casa de camp, hortalisses".

168: L'Hospitalet de Llobregat

D'Hospitalis (segle XII) del llatí hospitalis "hospitalari, de qui alberga" i LLobregat de Rubricatus, probablement pel color roig terrós (rubeus) de les aigües del riu.

169: Hostalric

Forma aglutinada d'hostal i ric a partir del llatí hospitalis "hospitalari, de qui alberga".

170: Igualada

D'Aqualata (segle X), a partir del llatí aqua lata "aigua ampla, escampada". Cal entendre aigua en el sentit de riu.

171: Isona

D'Isona (segle X) a partir del llatí Aeso.

172: La Jonquera

De Ionquera (segle XIII) a partir del llatí iuncaria "joncar".

173: Juià

De Iuliano (segle XI) del llatí Iulianus derivat de l'antropònim Iulius.

174: Juncosa

De coma Ionchosa (segle XII), derivat de iuncus "jonc".

175: Linyola

De Lineola (segle XI) a partir del diminutiu del llatí linaria "lloc on es treballa el lli".

176: La Llacuna

Ipsa Lacuna (segle XI) a partir del mot llatí lacuna derivat de lacus "llac".

177: Flaçà

178: Llagostera

179: Llanars

De Lanciano (segle X) a partir de Lancianus derivat de l'antropònim llatí Lancius.

180: Llavorsí

De Lobersui (segle X), segurament derivat de l'antropònim llatí Lupercius amb un sufix pirinenc.

181: Lleida

De Leyda (segle XIII) a partir del llatí Ilerda.

182: Lliçà d'Amunt

De Licano Superiore (segle XI) a partir del gentilici llatí Licianus, derivat de l'antropònim Licius.

183: Lliçà de Vall

A partir del gentilici llatí Licianus, derivat de l'antropònim Licius.

184: Llimiana

De Limignana (segle IX) a partir de l'antropònim Liminius.

185: Llívia

De Livia (segle IX) a partir de l'antropònim femení llatí Libia.

186: Llobera

De Lobera (segle XII) a partir del llatí luparia "llobatera", derivat de lupus "llop".

187: Llorac

188: Maçanet de la Selva

De Massanis (segle IX) derivat del llatí mattiana "maçana, poma" i Selva del llatí silva "bosc".

189: Madremanya

De Matre Magna (segle X) a partir del llatí mater magna "mare gran", apel·latiu de la deessa Cíbele.

190: Maià de Montcal

De Maliano (segle X), derivat de l'antropònim llatí Mallius.

191: Maians

192: Malgrat de Mar

De Malgrat (segle XIII) probablement del llatí male gratu "lloc improductiu" i Mar del llatí mare.

193: Marçà

De Marçan (segle XII) derivat de l'antropònim llatí Martius.

194: Les Masies de Voltregà

De Veltregane (segle X), derivat del llatí vertragus "gos corredor, llebrer".

195: La Masó

De Masó (segle XIV) a partir del llatí mansio, mansionis "mansió".

196: Meranges

De Meranicos (segle IX), derivat de l'antropònim llatí Marius.

197: Casa Mieres

De Miliarias (segle IX) probablement a partir del llatí miliarias, derivat de milium "mill".

198: Moià

De Modeliano (segle X), a partir de l'antropònim llatí Modius o Modilius.

199: Mollerussa

De Mulieruciam (segle XI), nom de procedència llatina però d'origen desconegut.

200: Mollet del Vallès

De Molleto (segle X), possiblement del llatí mollitusmollis "moll, blan"i Vallès del llatí vallis "vall". "aigualós", tot referint-se al terreny, derivat de

201: Montellà

A Martinet
De Monteliano (segle IX), derivat de l'antropònim llatí Montilius.

202: Montferrer (Vallespir)

De Montferrer (segle XI) a partir del llatí mons i ferrum "muntanya de ferro".

203: Montferrer (Alt Urgell)

204: Montferri

De Monte Ferriolum i Monte Ferreo (segle XI), provinent del llatí mons i ferreus "muntanya de ferro".

205: Montgai

206: Montgat

De Monte Gati i Monte Katum (segle XI), sembla venir del llatí monte catti "muntanya del gat".

207: Montmajor

Del llatí monte maiore "muntanya més gran".

208: El Montmell

Del llatí monte Macelli, nom propi d'home.

209: Montnegre

210: Montoliu de Segarra

De Muntoliu, a partir del llatí mons i oleum "muntanya d'oli".

211: Montornès del Vallès

Montornès sembla venir de l'adjectiu llatí Minturnense "nadiu de Minturnae" (vila de la Itàlia central) i Vallès a partir del llatí vallis "vall".

212: Montornès de Segarra

Montornès sembla venir de l'adjectiu llatí Minturnense "nadiu de Minturnae" (vila de la Itàlia central).

213: Mont - Ral

Del llatí monte regale "muntanya del Rei".

214: Mont-ras

Del llatí monte rasu "muntanya pelada".

215: Mont-roig del Camp

De Montem Rubeum (segle XII) "muntanya roja" en llatí i Camp del mot llatí homònim campus.

216: Montsant

Del llatí monte sanctu "muntanya santa".

217: Montsec

Sant Esteve de la Sarga
Del llatí monte siccu "muntanya seca".

218: Montseny

De Monte Signi (segle IX) "muntanya del senyal" en llatí.

219: Muntanya de Montserrat

Del llatí monte serratu "muntanya serrada" per les puntes que persenta el perfil de Montserrat i que li donen semblança amb una serra.

220: Móra d'Ebre

De Móra (segle XII), a partir del llatí mora, plural de morum "morera negra" i Ebre a partir del llatí Iberus.

221: El Morell

De Morel (segle XII), a partir de l'antropònim llatí Maurellus.

222: Mur

223: Mura

De Murezeno (segle X) probablement a partir del llatí murus "mur, muralla".

224: La Nou de Berguedà

Illa Noz (segle IX) a partir del llatí nux, nucis "nou, noguera".

225: La Nou de Gaià

A partir del llatí nux, nucis "nou, noguera" i Gaià prové de Galiano (segle X) a partir de Gallianus derivat de l'antropònim llatí Gallius.

226: Noves de Segre

227: Ogassa

D'Aquacia (segle X) possiblement deriva del llatí aqua "aigua" en sentit de "lloc aigualós".

228: Oliana

De Huliana (segle IX) a partir d'un antropònim llatí, possiblement Oleius.

229: Oliola

D'Uliola (segle XI), potser a partir del llatí olea "olivera, oliu".

230: Olius

D'Olius (segle X), a partir del llatí oleum "oli, oli d'oliva, oliu".

231: Olivella

D'Olivella (segle X), diminutiu del mot col·lectiu oliva "olivar petit".

232: Organyà

D'Horganiano (segle IX), a partir de l'antropònim llatí Organius.

233: Orrius

D'Orreos (segle X) "graners" a partir del mot llatí horreus.

234: Pacs del Penedès

De Pax (segle X) a partir del llatí pagus "llogarret, vilatge" i Penedès del llatí medieval Penetense (segle X), derivat de pinna "roca, penyal".

235: Palamós

De Palamors (segle XII) potser a partir del llatí palus humoris "aiguamoll d'humitat".

236: El Palau d'Anglesola

Del llatí  Palatium. Al mont Palatí a Roma hi havia el palau dels cèsars.

237: Palau de Santa Eulàlia

Del llatí  Palatium. Al mont Palatí a Roma hi havia el palau dels cèsars.

238: Palau-sator

Del llatí  Palatium ( Al mont Palatí a Roma hi havia el palau dels cèsars) "palau" i sator "pare, sembrador".

239: Palau-saverdera

Del llatí palatium "palau" ja que al Mont Palatí a Roma hi havia el palau dels cèsars.

240: Palau-solità I Plegamans

Del llatí palatium "palau" ja que al mont Palatí a Roma hi havia el palau dels cèsars.

241: Les Pallargues

242: Pallejà

De Pallaiano (segle X) a partir de l'antropònim llatí Palladius.

243: La Palma de Cervelló

Documentat en ipsa Palma (segle X) deriva del mot llatí palma "palmera" com a emblema de victòria i dels sants màrtirs.

244: Pals

De Palus (segle IX) a partir del llatí palus "llacuna". Val a recordar que part de Pals és una platja baixa vorejada d'aiguamolls.

245: Serra de Pàndols

Serra del llatí serra "serra" i Pàndols, documentat en Panno (segle XII) prové del llatí pandus "encorbat, vinclat, balmat".

246: Pardines

Documentat en (pugo) Pardinas (segle X), a partir del llatí parietina " de parets".

247: Parets del Vallès

Documentat en Parietes (segle X) "parets"
a partir del llatí paries, -etis "paret" i Vallès a partir del llatí valles "vall".

248: Parlavà

Documentat en Palatio Ravano (segle X), forma composta pel llatí palatium "palau" i l'antropònim medieval Hraban, d'origen germànic.

249: Paüls

Documentat en Paduls (segle XII) a partir del llatí vulgar padule "aiguamoll, llacuna" (en llatí clàssic palus, -udis).

250: Les Paüls

Documentat en ipsas Padules (segle XIII) a partir del llatí vulgar padule "aiguamoll, llacuna" (en llatí clàssic palus, -udis), per tant "les llacunes".

251: Pedraforca

Del llatí petra  furca "pedra forcada" ja que aquesta muntanya, situada a la serra del Cadí, forma dos cims bessons com les pues d'una forca.

252: Pedret

253: PENEDÈS

Nom tradicional de la comarca documentat en Penetense (segle X) a partir del llatí medieval derivat de pinna "penyal, roca".

254: Penelles

A partir del diminutiu plural del llatí pinna "penyal", per tant "els penyalets".

255: Perafita

Del llatí petra ficta "pedra ficada".

256: Peralada

Del llatí petra lata "pedra ampla".

257: Peramea

Documentat en Petra medie (segle IX) del llatí petra media "pedra mitjana".

258: Peramola

Del llatí petra mola "pedra esmoladora".

259: Peratallada

A partir del llatí petra "pedra".

260: Piera

Documentat en Apiera (segle X) a partir del llatí apiaria "abellars".

261: Pirineus

Muntanyes de Pyrene, en llatí Pyrenaeum, derivat del mot grec ??? "foc".

262: Planoles

Documentat en Planedolas (segle XI) a partir del llatí planetioles "petites planes".

263: La Pobla de Cérvoles

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar i Cérvoles, documentat en Sorboles, Serbolis (segle XII), pot ser un derivat llatí de sorbum "serva" (fruit de la servera).

264: La Pobla de Claramunt

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar i Claramunt vindria del llatí claro monte "muntanya clara".

265: La Pobla de Lillet

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar i Lillet, documentat en Lilieto (segle IX) a partir del llatí lilietum "camp de lliris".

266: La Pobla de Mafumet

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar.

267: La Pobla de Massaluca

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar.

268: La Pobla de Montornès

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar i Montornès sembla venir de l'adjectiu llatí Minturnense "nadiu de Minturnae" (vila de la Itàlia central).

269: La Pobla de Segur

La Pobla a partir del llatí populus "poble", en el sentit de repoblar i Segur potser a partir de l'adjectiu securus "segur" substantivat i usat amb el significat de refugi.

270: Poboleda

Documentat en Populeta (segle XII) que en llatí significa "lloc d'àlbers, pollancreda".

271: Polinyà

Documentat en Polignano (segle X), que deriva del llatí Paulinianus, a partir de l'antropònim Paulinus.

272: El Pont d'Armentera

Documentat en Pontum de Armentera (segle IX), tot al·ludint el pont (pons, pontis) d'aquesta població sobre el Gaià i Armentera del llatí Armentaria "relatiu al bestiar".

273: El Pont de Bar

Del llatí pons, pontis "pont".

274: Pont de Molins

De pons, pontis "pont".

275: Pont de Vilomara i Rocafort

Documentat en Villa Amaravilla "mas, granja" i probablement l'adjectiu amara (segle X), compost del mot llatí  "amarga".

276: El Pont de Suert

Del llatí  pons, pontis "pont".

277: Pontils

Del llatí pons, pontis "pont".

278: Pontons

Del llatí pons, pontis "pont".

279: Ponts

Del llatí pons, pontis "pont".

280: Porrera

Documentat en Valporriera (segle XII), segurament derivat de porro "enllà".

281: El Port de la Selva

Documentat en Porto (segle X) "port marítim" a partir del llatí portus i Selva del llatí silva "bosc".

282: El Port

Del llatí portus "port".

283: Portbou

284: La Portella

Del llatí portella "petita porta".

285: Prades

Documentat en Prades (segle XII) plural del llatí pratum "prat, prada".

286: El Prat de Llobregat

Del llatí pratum "prat" i Llobregat del mot llatí Rubricatus, probablement pel color roig terrós (en llatí rubeus) de les aigües del riu.

287: Pratdip

Del llatí pratum "prat".

288: Prats de Lluçanès

Del llatí pratum "prat".

289: Els Prats de Rei

Del llatí pratum "prat" i rex, regis "rei".

290: Prats

Del llatí pratum "prat".

291: Prats

Del llatí pratum "prat".

292: Preixana

Documentat en Prixana (segle XI) a partir de l'antropònim llatí Priscius, probablement a partir de la denominació de (Villa) Prisciana "vil·la de Priscius".

293: Prullans

Documentat en Prullianus (segle IX), segurament deriva de l'antropònim llatí Proculus.

294: Puigcerdà

295: Puigdàlber

Del llatí podium "puig" i del tardà albarus "àlber", derivat d'albus "blanc.

296: Puiggròs

A partir del llatí podium "puig" i grassum "gros, gruixut".

297: Puigmal

A partir del llatí podium malum "muntanya dolenta".

298: Puig Pedrós

 Del llatí podium "puig" i petra "pedra".

299: Puigpelat

Del llatí podium "puig" i pilatus "pelat".

300: Puig-reig

Documentat en Puiregis (segle IX) "puig del rei" a partir del llatí podium i rex, regis.

301: Quart

Documentat en Quarto (segle XIV) del llatí quartum "per quarta vegada" atès que el terme es troba a quatre milles de la ciutat de Girona.

302: Rabós

Documentat en Rabidoso (segle X) del llatí rapidus "ràpid, rabent, impetuós" en el sentit de "ràpids fluvials".

303: Rialp

Documentat en Rialbo (segle IX) a partir del llatí rivus albus "rierol blanc".

304: La Riba

Documentat en la Riba (segle XII) del llatí ripa "riba, ribera".

305: Riba-roja d'Ebre

Documentat en Ripam rubeam (segle XII) "riba roja" i Ebre a partir d'Iberus.

306: Ribera d'Ondara

A partir del llatí riparia "propi de la riba", derivat de ripa "riba, ribera".

307: Ribera d'Urgellet

308: Ribera de Cardós

309: Ribes de Freser

A partir del llatí ripa "riba, ribera".

310: Riells i Viabrea

Documentat en Riellos (segle IX) a partir del llatí rivus "rierol".

311: Riera de Gaià

Del llatí rivaria, derivat de rivus "rierol" i Gaià documentat en  Galiano (segle X) a partir de Gallianus, derivat de l'antropònim llatí Gallius.

312: Riner

Documentat en Rivo Nigro (segle X) en llatí "riu negre".

313: Ripoll

Documentat en Rivipollensis (segle IX) "riu de pollancres" a partir del llatí rivus i populus.

314: Riu de Cerdanya

De rivus "riu" i Cerdanya de Ceretania "país dels ceretans".

315: Riudarenes

Documentat en Rivo de Arenis (segle XII) "riera arenosa" a partir del llatí rivus "rierol" i arena "sorra".

316: Riudaura

Documentat en Riodesari (segle IX) del llatí rivus "rierol" i l'antropònim Àzar.

317: Riudecanyes

A partir del llatí rivus "rierol" i canna "canya, jonc".

318: Ripollet

Diminutiu de Ripoll: rivus "riu" i populus "pollancre".

319: Riudecols

Probablement contracció de riu de còdols, amb l'element llatí rivus "rierol".

320: Riudellots de la Selva

Grafia aglutinada a partir de riu de llots, del llatí rivus i lutum. Selva a partir del llatí silva "bosc".

321: Riudoms

Grafia aglutinada de riu d'oms, documentat en l'edat mitjana Rivus de Ulmis a partir del llatí rivus "rierol" i ulmus "om".

322: Riumors

Documentat en Riuberi Mortui (segle X) "rius morts, estancats" del llatí rivus i mortuus.

323: Roda de Barà

Del llatí rota "roda".

324: Roda de Ter

325: Rodonyà

Documentat en Rodenane (segle XI)probablement del cognom llatí Rutenianus, derivat de Rutenius.

326: Roses

Documentat en llatí clàssic amb la forma Rhode, colònia grega provinent de l'illa de Rodes. En grec ????? vol dir "rosa" i en llatí rosa.

327: Rubí

Documentat en Rivo Rubeo (segle X) en llatí vol dir "rierol roig".

328: Rupià

Documentat en Rupiano (segle X) a partir de l'antropònim llatí Ripius.

329: Rupit

Documentat en Rupit (segle X) a partir del llatí rupes "roca".

330: Saldes

Documentat en Sallices (segle IX) a partir del plural llatí salices "salzes".

331: Sallent

Documentat en Sallente (segle X) del llatí saliente (de salio "saltar") "salt d'aigua, saltant".

332: Sant Andreu de Llavaneres

Llavaneres documentat en Levandarias derivat del llatí lavo "rentar".

333: Sant Feliu de Guíxols

Guíxols probablement prové del topònim d'origen grec Cypsela que apareix en el poema Ora marítima 527 d'Aviè. 

334: Sant Hipòlit de Voltregà

Documentat en Veltregane (segle X) pobable derivat de vertragus "gos corredor, llebrer".

335: Sant Jaume de Frontanyà

Documentat en Frontiniano (segle IX) a partir de l'antropònim llatí Frontinius.

336: Sant Jaume dels Domenys

Documentat en Domenio (segle X) a partir del llatí dominium "domini senyorial".

337: Sant Joan de Mollet

Documentat en Mollet (segle IX) a partir del llatí mollitus "(terreny) aigualós".

338: Sant Martí de Tous

Documentat en Touos (segle X) probablement a partir del llatí tofus "tur" (pedra tosca, esponjosa i lleugera).

339: Sant Martí Vell

Documentat en Sancti Martini que dicunt Vetulo (segle XI) "Sant Martí que anomenen vell" per l'antigor de la parròquia.

340: Cambrils

Documentat en Kabrils (segle IX) a partir del llatí caprile "lloc on s'arredossen les cabres".

341: Deltebre

Del grec ????? en el sentit de desembocadura fluvial i del llatí Iberus.

342: Lloret de Mar

Del llatí lauretus "lloredar" derivat de laurus "llor" i Mar del llatí mare.

343: Sant Pau de Segúries

344: Sant Pere de Ribes

A partir del plural del llatí ripa "riba, ribera".

345: Sant Pere Sallavinera

Documentat en Lavinera (segle XI) derivat del llatí labes "esllavissada de terres".

346: Sant Vicenç de Castellet

A partir del diminutiu de castellum "fortalesa", derivat del llatí castrum "campament fortificat".

347: Santa Cecília de Voltregà

348: Santa Eulàlia de Ronçana

Documentat en Orrenciana (segle XI) a partir de l'antropònim llatí Aurentius.

349: Santa Maria de Miralles

Documentat en Miralia (segle X) en llatí "lloc de guaita".

350: Santpedor

Contracció de Sant Pere i d'Or, documentat en (rivu de) Auri (segle X) en llatí "rierol d'or".

351: Sarrià de Ter

Derivat probablement de l'antropònim llatí Sarius.

352: La Sentiu de Sió

Documentat en Sentiz (segle XI) a partir del llatí sentix, -icis "esbarzer, romaguera" i Sió pres del llatí bíblic Sion.

353: Serinyà

Documentat en Siriniano (segle X), derivat de l'antropònim llatí Serenius. 

354: Setcases

A partir del diminutiu de castellum "fortalesa", derivat del llatí castrum "campament fortificat".

355: La Seu d'Urgell

Derivat del llatí sedes "seti, cadira".

356: Siurana

Documentat en Siveriana (segle X) a partir de l'antropònim Severus.

357: Riu de Siurana

Documentat en Siveriana (segle X) a partir de l'antropònim Severus.

358: Sobremunt

Documentat en Supra monte (segle XII).

359: Solivella

Documentat en (ipsa) Olivela (segle XI) amb la grafia aglutinada de l'antic article salat i el diminutiu olivula "l'olivereta".

360: Solsona

Documentat en Celsona (segle X) i amb el mot preromà Seltesis en època romana.

361: Soriguera

Documentat en Surrigera (segle X) a partir del llatí soricaria, derivat de sorex, -icis "rata, musaranya".

362: Subirats

Documentat en Subiratos (segle X), del llatí superiatos "situats més amunt", derivat de super "damunt, sobre".

363: Súria

Documentat en Sorisa (segle X), de probable origen preromà

364: Tarragona

D'origen preromà, en llatí apareix documentat Tarraco.

365: Tarrès

Documentat en Terrers (segle XII) plural derivat de terra "terra".

366: Tavèrnoles

Documentat en Tavernulas (segle X) a partir de l'acusatiu plural llatí tabernulas "petites botigues o tavernes", de taberna "botiga, taverna".

367: Teià

Documentat en Taliano (segle X) a partir de l'antropònim llatí Talius.

368: Térmens

Documentat en Terme[n]s (segle XII) a partir del llatí terminus "límit, fita".

369: Terrassola i Lavit

370: Terrassa

Documentat en Terracia (segle IX) a partir dels mots llatins  terra "terra" i acies "punta" en sentit d`"àrea de terreny pla".

371: Tiana

Documentat en Tiziana (segle XI) a partir de l'antropònim llatí Titius.

372: Tírvia

Documentat en Tirviensis (segle IX) a partir del llatí trivium "cruïlla de tres camins".

373: Tiurana

Probablement deriva de l'antropònim llatí Tiberius.

374: Torà

Documentat en Taurani (segle XI) un derivat probable del llatí taurus "toro".

375: La Torre de Cabdella

La Torre a partir del llatí turris "torre" i Cabdella apareix documentat en Capitella (segle XI) a partir del llatí plural capitella "capets, capitells" en el sentit de la part superior de la vall.

376: La Torre de Claramunt

A partir del llatí turris "torre" i Claramunt del llatí claro monte "muntanya clara".

377: La Torre De Fontaubella

378: Torrebesses

A partir del llatí turris "torre".

379: Torredembarra

A partir del llatí turris "torre" amb grafia aglutinada.

380: Torrefarrera

A partir del llatí turris "torre".

381: Torrefeta

382: Florejacs

383: Torregrossa

A partir del llatí turris grossa "torre grossa".

384: Torrelameu

A partir del llatí turris "torre".

385: Torrelles de Foix

Documentat en Torrezelles (segle XII) a partir del llatí turriculas "torretes" diminutiu de turris i Foix documentat en Fodexo (segle X) probablement deriva del llatí foces "congostos, engorjats".

386: Torrelles de Llobregat

Documentat en Torrezelles (segle XII) a partir del llatí turriculas "torretes" diminutiu de turris i Llobregat a partir del llatí rubricatus pel color roig terrós rubeus de les seves aigües.

387: Torroella de Fluvià

A partir del llatí turricula "torreta" diminutiu de turris i Fluvià del llatí fluvius "riu".

388: Torroella de Montgrí

A partir del llatí turricula "torreta" diminutiu de turris.

389: Tortosa

Documentat en llatí clàssic en Dertosa.

390: La Tossa d'Alp

391: Tossa de Mar

Tossa probablement del llatí tonsa "rem" i Mar del llatí mare.

392: Tremp

Documentat en Trimplo (segle IX), potser provingui del llatí templum "temple".

393: Ullà

Del llatí medieval Olianum (segle IX), derivat de l'antropònim Aulius

394: Ulldemolins

Documentat en Occulo de Molinis (segle XII), probablement en el sentit de "centre de molins" a partir del llatí oculus "ull" i el llatí tardà molinum "molí".

395: València d'Aneu

Agregat a Alt Aneu
Documentat en Valentia (segle XIII) en llatí "força, vigor".

396: Riu Valira

Testimoniat en (flumen) Valeria (segle IX) a partir de l'antropònim Valeria. Aquest riu era inclòs en les possessions de la família Valèria.

397: la Vall de Boí

Documentat en Valle Boinam (segle X) a partir del llatí vallis bovina "vall de vacades".

398: Vallfogona de Balaguer

Documentat en Valle Fecunda (segle XII) en llatí "vall fèrtil".

399: Vallfogona de Ripollès

Documentat en Valle fecunda en llatí "vall fèrtil".

400: Vallfogona de Riucorb

401: Vall-llòbrega

Documentat en Valle Lubricavallis "vall" i lubrica "llenegosa, lliscosa" (segle X) segurament en el sentit de "vall relliscosa, humida" a partir del llatí

402: Vallmoll

Documentat en Vallis Molli (segle XII) "vall humida" a partir del llatí vallis "vall" i mollis "molla, blana, humida".

403: Vallromanes

Documentat en Valromanis (segle XII) compost  format a partir de vallis "vall" i l'antropònim Romanus.

404: Vallvidrera

Agregat a Sant Cugat del Vallès
Documentat en Valle Vitraria (segle X) a partir del llatí vallis "vall" i un derivat de vitreus, -a, -um  "de vidre".

405: Vallirana

Documentat en Valleriana (segle X), derivat de l'antropònim llatí Valerius.

406: Fórnols

La Vansa i Fórnols
Documentat en Furnols (segle XII) a partir del llatí furnulos, diminutiu plural de furnus "forn" seguramnt en el sentit de coves en forma de forn.

407: Veciana

408: El Vendrell

409: Verges

Documentat en (villa) Virgines (segle X) en llatí "verges". Podria ser un hagiotopònim.

410: Vic

Documentat en Vico (segle IX) a partir del llatí vicus "raval, barriada" de l'antiga ciutat d'Osona.

411: Vilada

Documentat en Villalata (segle IX) en llatí "vila ampla"

412: Vilajuïga

Documentat en Villa Iudaica (segle X) en llatí  "vila jueva".

413: Vilaller

Documentat en Vilelerio (segle XIV) a partir del llatí  villa "casa de camp, mas" i de l'antropònim medieval Aliarius.

414: Vilabella

Documentat en Villam Abella (segle XI) a partir del llatí apicula "abella".

415: Vilallonga de Ter

Documentat en Villa longa (segle X) en llatí "vila llarga"

416: Vilallonga del Camp

Documentat en Villa longa (segle X) en llatí "vila llarga" i Camp a partir del llatí campus.

417: Vilamacolum

Segurament a partir d'un entrecreuament entre (Villa) Maquerone (segle X) i (Villa) Columbi (segle X).

418: Vilamalla

Documentat en Villa Dalmalia (segle X) a partir del llatí villa "casa de camp" i un antropònim.

419: Vilanova de Meià

Vilanova a partir del llatí villa nova i Meià apareix documentat en Midiano (segle XI) potser a partir de l'antropònim llatí Medius.

420: Vilanna

421: Vilanova de Prades

Del llatí villa nova i Prades, documentat en Prades (segle XII) plural de pratum "prat dens".

422: Vilanova de Sau

A partir del llatí villa nova "casa de camp nova".

423: Vilanova de Segrià

424: Vilanova del Camí

425: Vilanova del Vallès

Del llatí villa "casa de camp" i nova "nova".

426: Vilaplana

Forma aglutinada del llatí vila "casa de camp" i plana.

427: Vila-rodona

428: Vila-sacra

Documentat en Villae Saccari (segle X) a partir del llatí villa "casa de camp" i de l'antropònim Saccari.

429: Vilaverd

Documentat en Villa Viridi (segle XII) en llatí "vila verda", segurament referint-se a la vegetació.

430: Vilanova i la Geltrú

A partir del llatí villa "casa de camp" i nova "nova".

431: Vilobí d'Onyar

Documentat en villa  Albini vila "casa de camp" i l'antropònim medieval Albinus, en forma abreujada.

432: Vilosell

433: Mataró

Documentat en el llatí Iluro.

434: Fonollosa

Derivat del llatí tardà fenuculum, en clàssic feniculum "fonoll".

435: Guissona

Testimoniat en llatí Iesso.

436: Isona

Testimoniat en llatí Aeso.

437: RIBERA D'EBRE

438: EL GIRONÈS

Comarca gironina a partir del topònim llatí que deriva de la locució urbs gerenda "ciutat que cal administrar".

439: EL PRIORAT

Comarca tarragonina el nom de la qual  (a partir del llatí prior "el primer") ens remet a l'edat mitjana quan les circumscripcions d'alguns ordes militars podien tenir un cap civil.

440: Baelo Claudia

441: Malaca

La ciudad romana de Malaca

442: Gades

443: Corduba

La actual Córdoba, patria de Séneca, en su puente romano.

444: Colonia Aelia Augusta Itálica

Lugar de nacimiento de los emperadores Trajano y Adriano, esta ciudad conserva un teatro, anfiteatro y mosaicos de gran valor.
Más información en esta página de la Junta de Andalucía y en la Wikipedia.

445: Onuba

La actual Huelva conserva en su gentilicio (onubense) el nombre romano de la ciudad.
Más información en la página de la Wikipedia y sobre los restos romanos en la siguiente página (en inglés, con fotografías del antiguo acueducto).

446: Hispalis

La actual Sevilla también sigue conservando en su gentilicio (hispalense) el nombre romano de la ciudad.

447: Tarraco

El gentilicio de la ciudad (tarraconense) sigue conteniendo el nombre de la ciudad romana.
Más información en la página de la planimetría arqueológica de Tarraco.

448: Lucus Augusti

449: Julióbriga

450: Egabrum

Según las crónicas parlamentarias de las antiguasCortes franquistas, a finales de los años cincuenta o principios de lossesenta del pasado siglo XX, don José Solís Ruiz, entonces MinistroSecretario General del Movimiento, defendia un proyecto de ley paraaumentar el número de horas dedicadas al deporte en los colegios endetrimento del estudio de las lenguas clásicas (del latinconcretamente).

En medio del discurso se preguntó:

"¿porque en definitiva, para qué sirve hoy el latin?"

Don Adolfo Muñoz Alonso, natural de Valladolid, profesor de laUniversidad Complutense y y amante de la cultura, no pudo contenerse ydesde su escaño increpó al Sr. Solís

"Por de pronto,señor ministro, para que a Su Señoría, que ha nacido en Cabra, lellamen egabrense y no otra cosa."

Aclarar que a los naturales de Cabra, pueblo de la provincia deCordoba, se les llama egabrenses, por ser esta villa la antigua Egabroromana, y a la que los musulmanes llamaron Qabra, por ser este nombreel producto de la adaptación del nombre Egabro a la lengua árabe

Tomado de Erroreshistoricos.com.

451: Legio VII Gemina

La ciudad de Leóncreció alrededor del lugar donde estaba asentada la Legión SeptimaGémina, siendo el nombre de León una evolución del término Legio queacabó quedando en León.

452: Lucentum

Restos ibéricos y romanos de la antigua Alicante.
Santi Carbonell (aka ????????) elaboró una estupenda telenovela sobre una familia romana en Lucentum titulada Familia lucentina.
Citando a Rodríguez Adrados: "El nombre latino Lucentum es probablemente una traducción del griego, pueden visitarse las ruinas de esta ciudad bien cerca de la moderna; de ahí deriva, a través del
árabe, el nombre moderno Alicante." (EM LXVIII 1, 2000).

453: Turris Caepionis

La actual ciudad de Chipiona deriva su nombre del procónsul Quinto Servilio Cepión.
Más información en la Wikipedia.

454: Nescania

Este municipium Flavium fue más tarde llamado Valle de Abdalajís, de clara ascendencia árabe.

455: Bílbilis

Ciudad romana cuna del poeta Marcial.

456: Baesippo

Actual Barbate

457: Barbesula

458: Suel

La actual Fuengirola

459: Estella

460: Singilia Barba

461: Sopeira

Topònim  documentat el segle IX com "Supetra", delllatí SUB PETRA, "sota el penyal". La vila de Sopeira es troba al peu de l'espadat ons'ha format la presa d'Escales, com podeu veure a la imatge:

462: SAPEIRA

Del llatí IPSA PETRA, "el penyal". Aquesta petita població es troba sobre un tossal proper a la vall de Tremp. Curiosament, molt a la vora de Sapeira es troba Sopeira, del llatí sub petra, "sota la pedra".

463: PERALADA

El segle IX la població apareix documentada com Petra Lata, "pedra ampla, penyal ample".

464: PERAMEA

Del llatí PETRA MEDIA, "penyal mitjà", el topònim respon a la situació de la població, com es pot veure a la imatge.

465: PERALTA DE LA SAL

Del llatí PETRA ALTA, "penyal elevat".
Les deus salines del terreny justifiquen l'al·lusió de la sal al topònim.

466: Ibiza

En llatí EBUSUS.
* [?ibo?im]) va ser el nom que li van donar els fenicis, i Ebusus la seva adaptació al llatí.

Si voleu saber perquè a Ibiza la van anomenar "Ibiza la Seca", ho podeu mirar aquí.

467: Segovia

De origen celta, Segovia, es la adaptación latina del término que en origen significaría "la victoriosa"

468: El Boalo

Del latín buda "enea, espadaña, laguna", con sufijo -alo "laguna·.

469: Cerceda

470: Emerita Augusta

471: Badajoz (pacenses)

El gentilicio de los naturales de Badajoz es pacenses, ya que hasta el siglo XX se consideró la hipótesis de que Pax Augusta fuese el nombre de la población romana que se aplicó a Badajoz (Extremadura, España), y por tanto su variante culta, de donde derivaría usar elgentilicio de pacense para referirse a los naturales de Badajoz. (Fuente: Wikipedia)

472: Chaves

Portugal

473: Jaén

474: A.d. Carteia

475: Hotel Aquae Flaviae

476: Arakil

477: Carteia

478: Gigia

Antropònim que correspon d' una antiga ciutat romana situada en el cerre de Santa Catalina. Actualment rep el nom de Gijón (Astúries, Espanya).

479: Mataró

Mataró te el seu origen ja a l'època dels ibers, que l'anomenaren Iburo. Els romans, quan van conquerir, van donar-li nom de Iluro.

480: L'illa de Menorca

El seu nom prové de les expressions llatines Balearis Minor i Minorica, que és com la coneixien els romans pel fet que l'illa és la més petita d'entre les dues illes Balears (el mot llatí minor va donar el català menor)