TERMAS DE QUICHO-BAÑOS DE UNQUILLO

En aquesta ocasió el nostre camí transcorre per els voltants de Penyagolosa, entre la Lloma Bernat i la Talaia a est i la Lloma Saltadora a l'oest, seguint una estona el Riu de Llucena, per el terme d'aquest municipi i visitant un munt de masies i masos, malauradament quasi tots ells en runes o en un estat de deteriorament prou avançat, per la qual cosa es recomanable no entrar a les construccions que ens trobarem al camí. Comencem la jornada, que es lo que tots volem. Agafem la pista que eix de Llucena des de la CV-190, a la part alta del poble, cap al Mas de Llorenç, en aquest conjunt de masos acaba l'asfalt, continuem per la pista, veiem cada poc marques de PR, el Pr-V-328, que es el PR-V que seguirem quasi durant tot el nostre camí. Podem deixar el vehicle en el punt de la pista que vulguem. En aquesta ocasió el vam deixar un poc més enllà del Mas de Galapo, en un lloc on hi ha una caseta en runes, amb espai per a deixar el vehicle de forma que no moleste ni impedeixi el pas. Des d'aquest punt es pot baixar al riu en acabar la jornada i refrescar-nos, ja abelleix, doncs fa molta calor. Eixim en direcció nord seguint la pista i al moment deixem a ma esquerra el camí que puja fins el Mas de la Fos, continuem recte direcció nord, aigües amunt del Riu de Llucena. Passarem per llocs molt bonics a peu de riu, on pareix que l'aigua brolle de terra, ja que aquesta va passant de costat a costat del camí filtrant-se de banda a banda d'aquest, passem per una zona d'esbarjo on hi han taules i banquets de pedra, però encara es prompte per pegar un mos. A 2'7km des del començament del nostre camí trobem l'inici de la senda que puja en direcció al Mas d'Arminyà, un poc abans ja ens havíem trobat els post informatius sobre aquest mas. Agafeu-vos amb calma la pujada, es prou llarga i dura. Pujant gaudim d'unes magnifiques vistes, veiem per exemple el Mas de l'Umbria a la vesant oest de la Talaia, encara que la mina a cel obert, La Pedrera o el Castell Follet com es coneguda, trenca un poc l'encant dels voltants De totes formes, en una estona si que tindrem a la vista uns paisatges meravellosos, val la pena pujar, seguim el nostre camí. Ja estem al Mas d'Arminyà, hem guanyant 350 metres aproximadament, d'uns 566 m a 907 m d'altura, en 4'2km, ja vos havia recomanat agafar-ho amb calma, pugem a passes curtes i poc a poc, que encara ens queda camí. En aquest punt canviem de direcció, ja no continuem direcció nord (cap a Xodos) sinó que agafem direcció oest, sud-oest, cap al Mas del Vincle, perdent un poc d'altura, cosa que s'agraeix, compte!! que després la tenim que guanyar per a arribar al Mas de Bernús. Al poc passem per Casa Paula i al poc per el Mas de la Canaleta, on està la font del mateix nom. Recordeu que no es convenient veure de les aigües d'aquestes fonts, sempre es recomanable dur com a mínim 2 litres d'aigua per a cadascú, i més als dies de molta calor que ja comencen. L'aigua d'aquestes fonts, pous i aljubs que ens trobarem al camí ens pot servir per a refrescar-nos cap, peus i mans, però sols l'utilitzarem per a veure en cas de que no duguem aigua o com a emergència. La següent parada es el Mas d'Olària, aquest mas ens complica un poc el pas per el Pr-V-328 ja que als voltants i dins el conjunt de construccions que el forma han hi han molts cards i altres plantes que punxen prou, passem i continuem 2 minuts fins el Mirador del Mas d'Olària, i ací vos recomane que resteu una estona llarga, agafeu seient, fixeu la mirada el algun punt llunyà, cap a la Talaia i la Lloma Bernat, cap a l'est, les vistes que ens ofereix aquest indret son amplies, netes, espectaculars. Si podeu estar una estona en silenci, tan sols gaudint de tot el que es veu, i amb l'ajuda d'un plànol podeu interpretar el que es veu, en aquest moment vos n'adonareu del que vos deia al començar el nostre camí, val la pena pujar fins ací. Però el camí continua, i aquest ens duu fins les proximitats del cim de la Picosa (1211 m) i el Cantal de la Bota, un poc abans haurem trobat el cruament de camins entre el Pr-V-328 que venim seguint i el Pr-V-79 que ve de La Lloma Saltadora, El Pla de la Creu i continua fins Sant Joan de Penyagolosa, seguim el Pr-V-79 fins el Mas de la Costa, on veiem l'antiga escola rural reconvertida en alberg, aquest punt també es un bon punt per fer una parada més llarga i menjar alguna cosa. Al poc de continuar arribem a una pista formigonada que anirem acurtant amb trams de senda que tallen les ziga-zagues de la pista, al poc, després d'una baixada pesada a causa del formigó, arribem a la pista asfaltada per on ja havíem passat, més o menys prop del pont que trobem abans del Mas de Llorenç. La resta ja la coneixeu, per la pista fins on tenim el vehicle, i de segur que vos donareu una mullada al Riu de Llucena. Esperem que vos haja agradat aquest recorregut per les terres altes dels voltants del Macís de Penyagolosa. Nota. Per tal de fer el camí més curt podríem intentar una baixada des d'un poc més enllà del Mirador del Mas d'Olària cap al Mas de Mentirola i d'allí al Mas de la Fos, i des d'aquest ja tenim camí a la pista on hem deixat el vehicle. Aquest camí encara no l'hem intentat, si algú ja el coneix li agrairíem que ens el comunicara per afegir-lo a aquesta ruta.