Hospitalet de l`Infant, Via ferrata l`aigua al coll

Via ferrata molt exigent i atlètica. Necessites agafar-te de la roca i buscar-hi lloc per als peus en moltes ocasions. Passarem per dos o tres petits ponts tibetans i pujarem per una escala d’un metre o metre i mig. També farem un ràpel d’uns vint metres (no us fieu de la longitud que us dono, ja que jo portava corda de 60 metres i no us ho puc dir amb exactitud). També ens vàrem trobar el dia 04 de gener de 2013, un esglaó del final, que estava desenganxat d’un costat i feia una mica de yuyu. Per arribar-hi s’ha de sortir de l'A7 o l'AP7 a l'Hospitalet de l'Infant - Mora i anar a la N340 sentit València on en un o dos quilòmetres es trobem una benzinera REPSOL. En aquesta benzinera, al costat més allunyat de l’entrada hi ha al inici d’un camí amb una senyal de direcció prohibida, doncs s’ha d’agafar per allí. Continuant sense perdre’s (difícil però anem seguint les marques grogues i blanques o la indicació de l’ermita) fins arribar al costat de l’àrea de servei de l’AP7, allí ens desviem a la dreta. Quan arribem a una cruïlla on l’ermita es troba força a prop, ens tornem a desviar a la dreta. Per allí ja veure’m el primer indicador de l’aigua al coll. Deixem el cotxe al costat d’una bassa i iniciem el camí a peu. Compte, si hi arribarem amb un turisme, ja que el camí presenta força desnivell, escòrrecs i molta pedra. Comenem a caminar, continuant el camí per on veníem i em de buscar un pal on indica a la dreta el senderol per arribar. Des d’allí fins al inici de la via, pujarem amb un fort desnivell, marcant el Garmin quasi tota l’estona entre un 45 i un 55 per cent, algun cop fins i tot més. En una cruïlla d'aquest senderol, veurem una indicació amb fusta, molt a ras del terra i recremada pel sol i des d'allí a la dreta, ja que el de l'esquerra es fa al retorn. Iniciem la pujada tenint que enfilar-nos uns metres per la roca, fins arribar als primers esglaons i cable de vida. Ja a meitat del primer tram, te n’adones d’on t’estàs ficant. Molta separació d’esglaons, molta força de braços i lleuger contraplomat. Vas pujant i arribes al final de la primera pujada passant per un forat a la roca, seguidament passes un pontet tibetà curtet per canviar de paret. Un últim ascens i arribes al final del primer tram, passant pel mig d’una esquerda, on bufava un vent que et pot fer caure i que ens va complicar el muntatge del ràpel. Baixem el ràpel, pleguem corda i iniciem la segona paret. (Aquí us aconsello deixar el pes, ja que al retorn el podrem recollir) El segon tram pot ser no és tant complicat, però hi ha un punt on molta gent no arribarà, ja que a l'inici, la roca fa com un sortint i el esglaó on t’has d’agafar de mans per superar-lo es troba allunyat. Per això, els més alts que es quedin darrera per empènyer. Continuem pujant, algun altre tram de cadenes i arribem al final. Però no s’acabat del tot, ja que al inici del descens hem de fer-lo lligats al cable de vida i el tram final hem de fer el mateix senderol per on em pujat, amb molta pendent i pedra solta.