Canal de Beagle

El canal de Beagle? és un accident geogràfic de l'extrem sud del continent americà, situat entre els meridians 68º36'38,5W i 66º25'00W. La seva part oriental constitueix el límit internacional entre Xile i Argentina, però la seva part occidental és de Xile. Es tracta d'un estret separant illes de l'arxipèlag de la Terra del Foc, a l'extrem sud d'Amèrica del Sud. Separa l'Isla Grande de Tierra del Fuego de diverses petites illes al sud. La seva denominació procedeix del bergantí HMS Beagle patronat per Robert Fitz Roy que va arribar al lloc el 1830. El descobridor del canal va ser el tinent M. Murray de la mateixa nau. El canal de Beagle mesura aproximadament 240 km de longitud i la seva amplada mínima és d'aproximadament 5 km. A l'oest, enllaça al Pacífic pel canal de Darwin. Encara que sigui navegable per grans vaixells, existeix altres carreteres més segures al sud (passatge de Drake) i al nord (estret de Magallanes). Algunes petites illes prop de la seva extremitat oriental van ser molt de temps l'objecte d'una discussió territorial entre Xile i Argentina. Segons el tractat de 1985, signat entre els dos països després de l'arbitratge del papa Joan Pau II, formen part actualment de Xile (Lennox, Picton i Nueva).