El relleu de Catalunya es pot explicar de manera simplificada destacant-ne quatre grans unitats: els Pirineus, les Serralades Litorals, la Depressió Central i les planes litorals. Catalunya té una configuració muntanyosa amb un relles abrupte i dues grans planes: la de l'Empordà i la de l'Urgell, les aigües de la qual desguassen a la depressió de l'Ebre
| 0: Prepirineus Ver detalle |
| 1: Els Pirineus Axials Ver detalle |
| 2: Serralada Transversal Ver detalle |
| 3: La Serralada Interior o Prelitoral Ver detalle |
| 4: La Serralada de Marina o Litoral Ver detalle |
| 5: Depressió Prelitoral Ver detalle |
| 6: La Depressió Central Catalana Ver detalle |
| 7: Costa brava Ver detalle |
| 8: Costa Daurada Ver detalle |
Els Prepirineus els formen materials sedimentaris de l'era Secundària plegats i fallats, on dominen les roques calcàries. A Catalunya aquestes serralades formen dues unitats: les serres interios i les exteriors, separades per algunes depressions mitjanes, com la ocnca de Tremp.
Els Pirineus Axials prolonguen els d'Aragó amb una estructura de blocs fallats i aixecats. Aquests blocs de materials antics formats per llicrelles, granit, gneissos i calcàries dures i antigues culminen al voltant dels 3000 metres amb ports de muntanya elevats. Algunes parts d'aquestes muntanyes tenen formes suaus, amb planes elevades i d'altres formen crestes oscades de parets verticals i fons pla.
La formen una sèrie de relleus situats al peu dels Pirineus que uneixen el Prepirineu amb les serralades litorals. Es tracta de blocs tabulars o basculats. En aquest camp de falles va sorgir el vulcanisme olotí, amb més de quaranta boques.
Aquesta serralada forma una alineació amb cims importants, com els que trobem a les Guilleries... Per raons de proximitat, en aquesta alineació s'incorporen relleus que no hi corresponen pròpiament, formats per materials acumulats a la desembocadura d'antics rius cabalosos.
Suaument ondulada, no hi ha cap altitud important. Alguns dels seus extrems s'apropen tant a la costa, que formen penya-segats, com en el cas del Garraf. Aquesta carena va baixant progressivament fins a desaparèixer vora el Vendrell.
Aquesta depressió esta entre les dues serralades i està formada per les falles que avui consisteixen les comarques de la Selva, el Vallès i el Penedès. Aquests blocs enfonsats estan replets de materials continentals que hi han aportat els rius i per uns altres materials d'origen marí.
Aquesta extensa depressió que s'estém entre els Pirineus i les serralades de la costa va ser ocupada pel mar i va emergir lentament a causa de la sedimentació de materials d'origen fluvial i d'origen marí.
Així que el mar es va tancar, al llac interior s'hi formaren dipòsits de sal gemma i de sals potássiques, dipòsits calcaris i guixos..
Aquesta part de la costa mediterrània no és uniforme, sinó que ofereix relleus diferents molt contrastats com ara deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes.
Aquesta part de la costa mediterrània tampoc és uniforme, també ofereix relleus diferents molt contrastats com ara deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes.