Travessa a Collserola: St Cugat, St Medir, Tibidabo, Catedral Barcelona

Comencem al monestir de Sant Cugat. Agafem la pista sense asfaltar GR6 senyalada que ens porta a l'ermita de Sant Medir. A mig camí entre St. Cugat i St. Medir trobem el pi monumental d'en Xandri. Després de St. Medir continuem per pista sense asfaltar i algun corriol estret fins al Tibidabo. Allà agafem també un corriol molt xulo que baixa fins a Vallcarca, i ara ja asfalt fins al centre de Barcelona. L'ermita de Sant Medir al municipi de Sant Cugat del Vallès és un santuari a la serra de Collserola on cada 3 de març se celebra el tradicional aplec de Sant Medir. És a prop de l'antic camí romà d'Ègara (Terrassa) a Barcino (Barcelona) que —passant per Castrum Octavianum (Sant Cugat)— entrava a la serra de Collserola per la vall de Gausac (o vall de Sant Medir). Antigament anomenada Sant Emeteri (després catalanitzat en Medir), l'ermita és d'origen romànic, tot i que avui en dia no en queda quasi cap vestigi. El 962 es fa la primera referència documental com a propietat del monestir de Sant Cugat i una de les cinc parròquies del terme. Els monjos del monestir en tingueren cura fins a l'any 1446. La popularització de la llegenda de sant Medir convertí l'ermita en destí de pelegrins. El 1802 s'hi celebrà el primer aplec de Sant Medir i a partir de 1846 s'hi van afegir romeus de la vila barcelonina de Gràcia. Des de llavors, és la destinació de la romeria de la Festa de Sant Medir cada 3 de març. El juliol de 1936 l'ermita va ser saquejada i incendiada. A l'interior hi ha uns esbossos originals de l'any 1948 de les pintures murals que l'artista local Josep Grau-Garriga va projectar i que no es van portar a terme. En el transcurs de 25 anys fins al 2007 la penya Regalèssia de Sant Cugat junt amb tècnics del museu del monestir van dur a terme diverses tasques de restauració a l'edifici, com l'arranjament de la teulada i el restauració del paviment del segle XVII.