Montseny: Turó de l`Home des de Sant Esteve de Palautordera

Comencem al pavelló de Sant Esteve, i seguim unes pistes i uns corriols molt directes cap al Turó de l'Home. En el pla de Fontmartina hem de fer un tros d'asfalt no molt llarg, i llavors agafem el GR 5.2 fins a dalt. Aquest seria el tram més dret i que costa més de còrrer. Per tornar desfem el camí. El Montseny és un massís que forma part de la Serralada Prelitoral. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques. Està situat en el límit entre les comarques del Vallès Oriental, la Selva i Osona, com una barrera entre la Depressió Prelitoral Catalana i la Plana de Vic. Està separat de Les Guilleries per una fractura. El Pla de la Calma és un dels contraforts del massís situat a la seva part més occidental. El Pla de la Calma s'uneix amb els altres dos grans conjunts muntanyosos que configuren el massís: la carena del turó de l'Home (1.705,8 m) i de les Agudes (1.705,4 m) i el turó de Matagalls (1.697,2 m), pels colls de Sant Marçal i de Collformic respectivament, encerclant la conca alta del riu Tordera. Gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977 i gestionat per la Diputació de Barcelona des de 1977. Fins a l'any 1977 el Montseny no va ser classificat com a Parc Natural, gràcies al treball del Servei de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Com a ratificació de l'interès de la zona, el 28 d'Abril de 1978 la UNESCO ( " Programa home i Biosfera" ) va declarar aquest parc reserva de Biosfera", formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials. Degut a les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com per exemple els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreeuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars, com ara el Tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), descobert el 2005, o l'herba de Sant Segimon (Saxífraga vayredana), exclusiva dels indrets rocosos del Montseny i les Guilleries. El parc Natural del Montseny gaudeix d'una vida vegetal i animal molt rica i variada, deguda especialment a la seva situació geogràfica. La presència de l'home ha sigut un dels factors que més ha influït en el paisatge del Montseny. Al llarg dels anys la gent del Montseny ha desenvolupat activitats lligades al seu entorn natural, com per exemple, fent de pastors; treballant la terra com a pagesos; aprofitant els recursos del bosc (extracció de fusta, pela de suro, recollida de castanyes, carboneig, etc.); i traient profit de la neu i el glaç, en les parts altes del massís, per a la seva comercialització, entre d'altres activitats. Un dels testimonis evidents de la presencia de l'home al Montseny són les esglésies i ermites que hi ha repartides per tot el massís. Entre aquestes cal destacar les esglésies romàniques, i santuaris. L'habitatge tradicional del Montseny ha estat la masia. Les cases amb més història, que avui encara perviuen, es remunten del segle XII al segle XVIII. Aquestes són construccions que consistien, generalment, de tres plantes, les quals incloïen l'habitatge i golfes. En alguns casos, els corrals es trobaven a la planta baixa, i l'escalfor del bestiar era aprofitada per escalfar els dormitoris a sobre d'aquests. La masia era la unitat familiar, en la que el dia a dia girava al voltant de la feina al camp o al bosc, i les nits vora al foc a terra era quan les cançons i les rondalles es transmetien a les noves generacions. De vegades, les masies es convertien en improvisats hostals que acollien a la gent delerosa de fugir de les tensions de la ciutat, gaudir de la natura i fer salut.