Hidrografia de la Península Ibèrica

El tret més característic són les ries, valls de rius antics, avui inundades i envaïdes per les aigües marines a causa d’un enfonsament de la costa, o bé de la pujada del nivell del mar. Podem distingir-ne dos tipus:

·         Ries baixes: profundes i amples, limitades per relleus més suaus.

·         Ries altes: menys profundes i més curtes. Originen bons ports.

S’ha format amb els al·luvions dels rius mediterranis, molt actius, i amb els materials que hi aporten els corrents marins. Tanmateix, la falla que voreja la costa obliga a replanar primer el fons del mar: això explica que la plana sigui estreta i que els rius formin petits deltes.

Ofereix relleus diferents com ara deltes, petites planes litorals, costes acinglerades i costes abruptes. Trobem el Delta de l’Ebre, el més gran de la Península i un dels més notables del mar Mediterrani. Més al nord del riu Tordera, la Serralada Litoral arriba fins al mar i hi forma penya-segats amb petites cales que componen el paisatge característic de la Costa Brava.

S’estén, gairebé sense interrupció, una plana litoral d’uns 400 km de longitud. És una plana costanera amb forma d’arc molt pronunciat. A les seves aigües s’hi ha anat dipositant sediments marins i terrestres fins a conformar la plana actual. En aquesta àrea litoral s’hi alternen platges, aiguamolls i albuferes, i tómbols.

Els al·luvions dels rius han constituït planes costaneres que formen costes baixes i sorrenques, amb poc onatge, i on el vent forma dunes.

Neix als Monts Universals a 1.506 m d'altitud, a la província de Conca (Castella – la Manxa), i desemboca a la mar Mediterrània a la població de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià). Amb una longitud d'uns 500 km i una conca de 23.000 km², és el riu més gran dels que passen pel País Valencià.

No es coneix el punt exacte del naixement d’aquest riu, i actualment consideren que el seu origen prové d’un conjunt de diversos rius, fonts i aqüífers. Al llarg del seu curs baix divideix Espanya de Portugal, desembocant entre la localitat d'Ayamonte i la portuguesa de Vila Real de Santo António. Té una longitud de 742 km i la superfície de la seva conca és de 67.733 km².

És el riu més llarg de la Península Ibèrica, amb 1.008 km de longitud. La superfície de la seva conca és de 80.600 km². Neix als Monts Universals, a la Serra d'Albarrasí (Teruel), i desemboca a l’Oceà Atlàntic, a la ciutat de Lisboa.

El Duero neix a més de 2.000 metres d'altitud a la serra d'Urbión (Sistema Ibèric). S'endinsa a Portugal, on desguassa a l'oceà Atlàntic a prop de la ciutat de Porto. Té un recorregut de 913 km i una conca de de 98.200 km².

Neix al Pedregal de Irimia de la Serra de Meira, a uns 695 m d’altitud. És un riu que discorre per Galícia, encara que durant el seu tram final forma frontera entre Espanya i Portugal. Desemboca a l’oceà Atlàntic formant un estuari entre La Guardia (Pontevedra) i Caminha (Portugal). Té una longitud de 310 km, i la seva conca té una superfície de 12.486 km².