Circular al massís del Montseny (3 pics)

Aparquem a St. Marçal del Montseny i agafem el corriol que baixa a la Fontbona a proveïr bé d'aigua. Seguim pel camí dels Terrers, on en aquesta zona neix el riu Tordera. Retrobem el GR 5.2 i pugem a Les Agudes. Després anem direcció Turó de l'Home per la carena del Puig Sacarbassa. Fem la foto al Turó de l'Home i baixem pel GR direcció Palautordera, però al cap de poc ens desviem per un corriol també estret per retrobar una pista més ampla que ens porta prop del càmping Les Illes. Aquí comencem a pujar altre cop. Agafem un tros de carretera asfaltada fins a Can Gorgs (elaboren formatges). Seguim el camí fins a Sant Bernat, i aquí s'ha d'estar atent per poder agafar un corriol estret que ens portarà fins al Matagalls. En aquest tram no hi ha senyalització, però anirem trobant fites (pedres amuntegades) que ens aniran guiant. Un cop al Matagalls agafem el GR fins a St. Marçal. "El Montseny és format per dos blocs principals: al N, el de l'alineació turó de l'Home-Matagalls (1.707 i 1.695 m alt.), i al SW, el del pla de la Calma, peneplà pre-triàsic (1.350 m alt.) que conserva les formes antigues gràcies al recobriment de gresos del Triàsic. És un massís de plegament d'estil germànic, que sobreïx per damunt de la depressió vallesana, solcat per falles per totes bandes: una des de Gualba a Campins, cap a Vilamajor i la Garriga; la del costat N, que separa aquest massís de les Guilleries, per la riera d'Arbúcies i la riera Major, a Viladrau; la de l'interior, des del Brull a Sant Esteve de Palautordera; i a l'W, la línia de la riera de Picamena o de l'Avencó i el Congost, que el separen de la plana de Vic i dels cingles de Bertí. La vegetació, en gran part forestal i no gaire malmesa, es disposa en estatges altitudinals: alzinar amb marfull fins a 500-700 m, als vessants oriental (on és abundant la sureda), meridional i occidental (on abunda el pi blanc) i, als fons de vall, alberedes, vernedes, etc; alzinar muntanyenc, entre 500-700 m i 1.000-1.200 m, importants castanyedes plantades per l'home als obacs silicis i altres bosquets caducifolis. Roureda amb boix, al vessant nord-oest, entre 500 i 1.200 m, landes de gódua i falguera en el silici, pinedes de pi roig en part artificials i castanyedes plantades; bosc de roure de fulla gran, de 900 a 1.200 m, discontinu i limitat al vessant oriental més humit, landes de gódua i falguera, etc; fageda, de 1.000 a 1.650 m, alguns avets als obacs, landes de bruguerola de gódua i falgueres, pastura, etc, a les clarianes; matollar de ginebró per damunt de 1.650 m, amb pasturatges, vegetació de roquisser silici, etc. El caràcter biogeogràfic dels primers dos estatges és mediterrani boreal, el del tercer és submediterrani continental, el dels quart i cinquè és atlàntic atenuat i el superior és de tendència subalpina." (http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0044088&BATE=el%2520Montseny)