CANAL FUENSANTA/TORRENT SANTAMARIA/VALLMALA

Track dedicat a Juan Carlos Fernandez i Juan Miguel Guzmán. El Torrent de Santa Maria o dit també Vallmala, és la canal just de sota l'aeri que et puja en la cruïlla de Collbató al Monestir de Montserrat, a la carretera que et duu a Monistrol i a Manresa. Aquest track està dedicat al Juan Carlos i al Juan Miguel, perquè li van posar el nom de Canal Fuensanta, honorant la mare del segon, i la van equipar ja fa anys, en uns trams amb força pendent però ben diversos i amens (amb línies de vida, cadenes, grapes, alguna corda) i entre mig gairebé grimpant tota l'estona, havent de posar les mans en tot moment. Ens sembla, al Julio i a mi, molt emotiu com ho van fer, posant noms als passos i també la destresa de com la van equipar. Jo he fet la canal dos vegades en solitari i dos vegades amb un altre company, de pujada, i l'he baixada rapelant una vegada. Aquesta vegada l'he fet amb el Julio, company i amic de sortides a molts indrets ja, i vam decidir fer la nostra petita contribució i penjar el track per a qui li pugui interessar (al "wiki" trobareu 2 tracks més de la "ruta fuensanta". El Torrent de Santa Maria, la Canal Fuensanta a partir d'ara, és molt evident i tota l'estona es va pujant gairebé pel mig de la canal. S'inicia davant el pont que et duu a l'aeri. Ara sortejant grans roques encastades de despreniments anteriors, ara grimpant-les...i anar fent entre cables, grapes i cadenes, fins que arriba un moment en què no pots avançar més i es veu una canal ombrívola, a l'esquerra, amb arbustos i matolls, que s'enfila fins a una barana de protecció del camí que va a la Santa Cova. Ascensió llarga, divertida, però ara difícil. La qualifiquem de molt difícil perquè on hi havia trams equipats amb graons de via ferrada i línia de vida ara hi ha només el cable de la línia de vida, i els petits graons o grapes que s'estenien al llarg de la pujada han desaparegut la majoria. Sí, estan trets i per tant la pujada es fa més tècnica, amb major esforç físic i cal anar preparat (talabard, cintes, mosquetons, disipador, descensors, guants, casc...). Si es vol una corda per tornar a baixar, anirà bé de 40 mts. Nosaltres hem portat unes tisores de podar, ja que hi ha zones on els fardats són frondosos i tapen el camí, i per passar i no punxar-te és molt recomanable portar tisores de podar. A Montserrat, ja se sap, i més entre canals, que el GPS de vegades és perdedor i et senyala coses una mica estranyes. Aquest track és real, però l'he "arreglat" de manera que no es veuen els salts que de tant en tant anava produint. concretament, he arreglat el track 158 (es veu de seguida en la ruta) i quan deixes la canal central i t'enfiles per la de l'esquerra fins a al Camí a prop de la Santa Cova (els tracks 373 fins al 387 estan dibuixats per mi, ja que el senyal del GPS s'havia tornat una mica "xarel•lo"). No obstant, un cop has començat a pujar, fins al final no és gens perdedor, ja que el camí segueix fidelment el mig de les canals, es veuen els cables i les cadenes i no hi ha altres alternatives (llevat la de tornar a baixar. De tant en tant et trobes alguna fita que t¡indica que és millor que passis per allà. feu-ne cas. Finalment, indicar que la instal•lació inicial està una mica malmesa, però hi ha trams amb cables nous i ben enganxats, excepte algun cargol una mica fluix, així que cal extremar les precaucions al llarg de tota la pujada. Si es fa a l'estiu, porteu força aigua. Després de fer la Canal, vam enfilar fins a la cafeteria, al monestir, pel camí de la Santa Cova. Cerveseta. I, en acabar, com que l'aeri que ens baixava en cinc minuts al pàrquing costava sis euros i vam considerar que era CAR, vam continuar endavant i caminant pel camí dels ferrocarrils i després seguint la indicació, cap a l'aeri, ens vam plantar al cotxe en cinquanta minuts. Julio i Ricard Maig 2012