120311 P.N. MONTSERRAT. Miranda de Sant Jeroni per Sant Miquel, Camins Nou i Vell de Sant Jeroni.

Aquesta caminada pren com a referència la ruta Nº 5 del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, amb la diferència que nosaltres vam apropar-nos a Sant Joan caminant en lloc de pujar amb el funicular. Com és pot veure hi ha un “gap” al inici del track, em vaig despistar amb el GPS. El recorregut real té un pel menys de distància i desnivell. Bé, vam començar a caminar davant del funicular que duu a Sant Joan, seguint les indicacions de l’ermita de Sant Miquel. Pugem suaument fins arribar-hi. A prop tenim un mirador sobre el Monestir. Seguim pujant fins al pla de Sant Miquel on un pal ens mostra les diverses opcions d’aquesta cruïlla. Anem a la dreta, agafant el camí de les Ermites ( PR C-19) Ara el camí cimentat, puja decidit amb trams de forta pendent. Es possible fer dreceres als seus revolts. Quan la pujada s’acaba la vista de les “Gorres”,Sant Joan i del pla de les Taràntules ens compensa de l’esforç. Just davant de l’arribada del funicular ( waypoint) un pal ens diu les dues opcions : anar a l’esquerra cap a l’ermita de Sant Joan o a la dreta seguint el Camí nou a Sant Jeroni, que és el que agafem. Voregem la “gorra marinera” i anem deixant enrere senders més o menys indicats. El camí puja lleugerament anant sempre per solana. Passem per davant de la ermita de Sant Jeroni. Seguim cap al mirador. Ara superarem el desnivell amb un bon tros d’esglaons cimentats que ens duen fins al geodèsic de la Miranda de Sant Jeroni ( waypoint) Les vistes des d’aquest lloc són espectaculars, com ho deu ser, per la quantitat de gent que la feia, la via ferrata de la Teresina que aquí acaba. Desfem camí fins a trobar un tronc indicador ( waypoint) que ens diu on agafar el camí vell de Sant Jeroni. Davallem una mica fins entrar en una barrancada molt ombrívola, tot un contrast amb la solana del Camí nou. Arribem al pla del Ocells (waypoint) just a sota de “la panxa del Bisbe”. Un altre tronc ens mostra els camins que passem per aquesta cruïlla. Nosaltres seguim pel mateix camí fins al proper indicador a la plaça de Santa Anna. Ens apropem a l’ermita del mateix nom ( waypoint). Des d’aquet encreuament de camins poden anar també fins al pla de la Trinitat o al de les Taràntules pel PR C-19. Seguirem ara el GR (4 i 172) i cada cop els esglaons són més seguits. Superem el anomenat pas dels Francesos ( escales una mica estretes ) . L’entorn d’aquest tram és preciós. Arribem a “les escales dels pobres” que sembla no s’acabin mai i que ens duen fins al pla del Monestir, on havíem començat a caminar. Es aconsellable fer el recorregut en aquest sentit pel tema del sol. Crec que és una bonica sortida familiar per gaudir de la bellesa d’aquest P.N.. La he catalogat de moderada (dins de les familiars) per la pujada inicial i pel tram final de les escales Bibliografia: Mapa - Guia Excursionista MONTSERRAT ( 1:5000, 1:10000) ( Parc Natural de la Muntanya de Montserrat) Ed. Alpina Edició 2009-2010.