És un mapa de batalles importants de la reconquesta d'Hispana. Vermells: Victòria de castella o de regnes cristians units. Verds: Victòria musulmana Lila: Victòria Aragonesa Blaus: Victòria Vasca
0: Monument a Pelai Ver detalle |
1: Carlemany i la seva desfeta, Carlemany va sofrir la seva unica desfeata, aquí a espanuya. Ver detalle |
2: quadro de la batalla de sagragas Ver detalle |
3: Alfons VI líder Ver detalle |
4: Borrell II un dels líders Ver detalle |
5: Sin título Ver detalle |
6: Sin título Ver detalle |
7: Sin título Ver detalle |
8: Batalla de las navas de tolosa Ver detalle |
9: Sin título Ver detalle |
10: Sin título Ver detalle |
11: Castell de Monzo Ver detalle |
12: Quadre que representa el setge de lisboa Ver detalle |
13: EStatua rei alfons XI Ver detalle |
14: Quadre de la batalla final del ultim bastió musulma Ver detalle |
15: Quadre de Jaume el conquistador Ver detalle |
16: Al fons hi ha el castell de Tortosa Ver detalle |
17: Batalla de Covadonga (711) Ver detalle |
18: La batalla de Olalies (722) Ver detalle |
19: El setge de Saragossa (778) Ver detalle |
20: Batalla de Roncesvalls (778) Ver detalle |
21: Batalla de Valtierra (1110) Ver detalle |
22: Batalla de Tora (1006) Ver detalle |
23: Batalla de Simancas (939) Ver detalle |
24: Setge de Saraquasta (1118) Ver detalle |
25: Batalla de Sagrajas (1086) Ver detalle |
26: Batalla de Quart de Poblet (1094) Ver detalle |
27: Batalla de Las Navas de Tolosa (1212) Ver detalle |
28: Setge de Moya (1183) Ver detalle |
29: Setge de Montsó (1088) Ver detalle |
30: Setge de Lisboa (1 de Juliol - 25 de Octubre de 1255) Ver detalle |
31: Setge de Huete (1172) Ver detalle |
32: Batalla de Graus (1063) Ver detalle |
33: Batalla de Consuegra (1097) Ver detalle |
34: Setge de Conca (1177) Ver detalle |
35: Batalla de Calatañazor (1002) Ver detalle |
36: Setges de Barbastre (1064-1066) Ver detalle |
37: Setge de Balansiya (1092-1094) Ver detalle |
38: Batalla de Bairén (1097) Ver detalle |
39: Setge d Algesires (1344) Ver detalle |
40: Batalla d Albesa (1003) Ver detalle |
41: Batalla d Alarcos (1195) Ver detalle |
42: Batalla de la Higuerela (1492) Ver detalle |
43: Conquesta de Mallorca i de Menorca (1229 i 1231) Ver detalle |
44: Setge de Siurana (1153-1154) Ver detalle |
45: Conquista de la comunitat Valenciana (1229 i 1245) Ver detalle |
46: Setge de Tortosa (1148) Ver detalle |
Monument a l'heroi Asturià que va lliberar Astúrias dels musulmans i va protagonitzar la batalla de Covadonga.
La única desfeta de Carlemany va ser contra els vascos
Aquest quadre representa la batalla de sagragas.
Aquesta foto representa aquella gran batalla, desisiva en el desti de la història
Aquesta batalla diem que marca l'inici de la reconquesta, l' heroi d'aquesta batalla va ser un fill d'un noble visigot, en Pelai va organitzar una revolta i va ser apresat i encarcelat a Còrdova, però es va escapar i va provocar una segona revolta, i va reunir 300 homes a Covadonga, els exercits musulmans van enviar un general i 800 homes per sufocar la segona revolta, i va haver-hi una gran batalla, la batalla va acabar amb una mena de victòria Asturiana, encara que els textos cristians diuen que Pelai va morir els musulmans diuen que va sobreviure i va marxar a refugiar-se a les muntanyes i va sofrir un assalt molt dur fins que només van quedar ell, 30 homes i 10 dones, en aquell moment no representaven una amenaça per l'Al-Andalus i els van deixar.
Pelai victoriós va conquistar tota Astúries en aquesta batalla, el seu successor Fàfila, va governar Astúries,
Després de que Carlemany conquistés Alemanya, Hongria i Itàlia, va acceptar l'invitació dels musulmans de Còrdova per aturar revoltes, els musulmans de Saragosa els van negar la entrada per això els van assetjar, però Carlemany es va enterrar que hi havia una revolta en Rin territori carolingi, i va fer retrocedir els dos bàndols tenien un hostatge de l'altre, però l'hostatge d'origen musulmà és va escapar, (continuació batalla de Roncevalls més adalt).
Després de l'atac franc sobre la Saragosa musulmana, els francs van destruir les muralles de Pamplona per evitar que caigues en mans dels rebels, això va enfurisma els vascos que els van perseguir i gracies els seus coneixements del terreny van provocar la única desfeta dels exercits de Carlemany.
Alfons el bataller a l'any 1110 va aconseguir definitivament recuperar Saragossa dels musulmans, els dos exèrcits es van enfrontar prop de Oliet (en realitat els musulmans es van anar retirant defensivament) on el rei de Saragossa fou mort.
Aquí tots els comtats Catalans es van unir per fer front a l'exèrcit que va enviar el califat de Còrdova, la batalla va acabar en victòria Catalana i amb la mort de més de 5000 musulmans.
Aquest batalla es va fer a prop de Valladolid a l'any 939, els exercits de Castella i Lleó lluitaven contra els musulmans del califat de Cordovà, precisament el primer dia de batalla hi va haver un eclipsi de sol, potser els musulmans ho van entendre com una mena de senyal, perquè es van retirar, i va acabar en victorià cristiana.
Any 1118 les tropes dels comtats catalans amb l'ajuda i el suport dels francs, envaeixen Sarquasta.
El 1086 a prop de Badajoz, 30000 forces de los musulmanes i 60000 forces cristianàs de castella i lleó, abans de la batalla, Yusuf líder dels Almoràvits musulmans va donar 3 opcions al rei Alfons, primera convertir-se al islam, segona pagar un tribut i tercera la batalla, la batalla va ser una gran desfeta cristiana, ja que Yusuf i la seva gran estratègia militar van aconseguir donar una pana els exercits cristians
El Cid campeonador, senyor de València, va decidir atacar per sorpresa als Almoràvits, i això va provocar el retràs de la seva invasió.
La batalla més important de la reconquesta tots els exèrcits cristians es van unir per fer front als almohades, va ser una batalla decisiva. Els cristians tenien més o menys 70000 genets més les unitats d'infanteria; els musulmans tenien aproximadament 125000 genets més les unitats d'infanteria. La batalla de Las Navas de Tolosa, va ser el resultat de la croada que va organitzar el rei Alfons VIII, l'arquebisbe de Toledo, Don Rodrigo Jiménez de Rada i el papa Innocenci III. Quan es van assabentar que els berbers liderats pels almohades, havien desembarcat a la península en extermini dels regnes cristians. Les baixes dels cristians van ser 2000 morts, mentre que les musulmanes van ser 90000. El divendres 13 de Juliol de l'any 1212 els exèrcits cristians van arribar a la població "Las Navas de Tolosa" i s'hi produiren petites escaramusses. El dilluns 16 de Juliol cansats d'esperar i tement que els cristians els prenguessin la superioritat numèrica els almohades van atacar. Al final els cristians van guanyar. En els següents anys, els cristians, van recuperar terreny sobre els musulmans fins que en el segle XIV van aconseguir conquerir l'últim bastió musulmà de la península Ibèrica, Granada.
En la meitat dels segle XII Abu Yakub Yusuf i Alfons VIII van signar una treva per set anys. La treva es va trencar a l'estiu del 1176 pels musulmans. El castell de Moya va ser conquerit definitivament per els cristians l'any 1183.
En la primavera de 1063 els musulmans van conquerir Montsó, tot i així, el 1088 els aragonesos la van recuperar.
El papa Urbà II va organitzar una croada de reconquesta, en la segona croada hi va haver el setge de Lisboa. El regne de Portugal i els croats van recuperar aquesta ciutat. Lisboa es va tornar la capital del regne de Portugal el 1255.
Al 1172 els ciutadans musulmans de Múrcia van convèncer al líder almohada perquè ataqués Huete, al final la ciutat va resisitir l'atac.
Aquesta batalla va ser la primera del Cid Campeonador.
Alfons VI de Lleó va decidir plantar cara als almoràvits però l'escassetat de tropes va obligar a que demanés ajuda al Cid, tot i així, la victòria va ser musulmana.
El 6 de Gener de 1177 varis regnes cristians de la península Ibèrica s'uniren per conquerir Conca, el setge va ser duríssim i llarguíssim. Tot i així, al final van guanyar els cristians.
Alfons IV de Lleó va sortir a la trobada d'Almansor, que després de ser derrotat va retirar-se, sent encalçat per Sanç I Garcia, Comte de Castella.
Al 1064 els exercits aragonesos van conquerir Barbastre, però igualment el taifa del Saragossa la va reconquistar el 1066.
Quan el Cid era senyor de València els almoràvits van decidir anar-lo a atacar, però el Cid va resistir.
De retorn a València, van vèncer els musulmans, que disposaven d'un estol de suport, al castell de Bairén, a Gandia el gener del 1097.
Gil de Albornoz, arquebisbe de Toledo va dirigir el 1344 el setge de la ciutat per Alfons XI de Castella amb la col·laboració de la Corona d'Aragó. Finalment van guanyar els cristians.
Ramón Borrell i Ermengol I van lluitar contra l'exèrcit musulmà però van perdre.
El 19 de Juliol del 1195 prop de Ciudad Real el regne de Castella i els almohades van realitzar una gran batalla que va acabar amb victòria dels almohades.
Combat entre les tropes castellanes del rei Joan II de Castella, dirigides pel Condestable D. Álvaro de Lluna, i les granadines nassarites. La presència del rei va resoldre l'inicial desordre en què van incórrer les tropes cristianes, que van sortir victorioses i van provocar més de deu mil baixes a les hosts musulmanes.
La batalla va suposar que les tropes castellanes aconseguiren enfront del regne de Granada en el regnat de Joan II, ja que es va aconseguir en aquesta zona fronterera. Així ho va magnificar la monarquia, aconseguint, fins i tot, que el papa autoritzés la celebració de festes religioses cada 1 de juliol a tota la Castella per commemorar-ho. No obstant això, la desunió interna, així com el fet que possiblement no hi hagués una idea de conquesta, va impedir que s'aprofités l'ocasió i es prengués Granada. Aquesta, a més, es trobava més desprotegida ja que un terratrèmol, que va sacsejar tota la província, va destruir part dels murs de la ciutat.
El any 1928 Jaume I el conquistador, es reuneix a Tarragona per planejar l'atac sobre les illes, un any més tard conquereix Mallorca i dos anys després Menorca, i els afegeix a la Corona d'Aragó.
Conquesta de l'últim bastió musulmà de Catalunya, va ser molt difícil de conquerir, ja que estava dalt d'un turó, però al final no va poder resistir.
No se'n pot explicar una gran batalla, que la majoria van ser escaramusses i Jaume I va conquistar València en facilitat i 17 anys, només.
Les forces del comte de Barcelona, aliades amb els genovesos, van intentar conquistar la ciutat al cap de dies de assalt la ciutat es va rendir, gràcies a la bona estratègia Genovesa, que van ser generosament recompensats, ja que Ramon de Berenguer els donà el castell d'Amposta com a recompensa.