Lugares de interés (POIs) del Mapa
0: Riu ebre
La depressió del riu ebre constitueix una zona de gran riquesa agricola
Más sobre Riu ebre
2: Untitled
El Xúquer (en castellà Júcar; en aragonès Xúcar) és un riu de la conca mediterrània de la Península Ibèrica. Neix als Monts Universals a 1.506 m d'altitud, a la província de Conca (Castella – la Manxa), i desemboca a la mar Mediterrània a la població de Cullera (Ribera Baixa, País Valencià). Amb una longitud d'uns 500 km i una conca de 23.000 km2, és el riu més gran dels que passen pel País Valencià. Era conegut amb el nom de Sucro pels romans.
Más sobre Untitled
3: Untitled
El Guadalquivir és un riu de la Península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén). Discorre per les províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla i desemboca a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), en un ample estuari compartit amb la província de Huelva.
Els romans el van anomenar Betis ja que era el riu principal de la Bètica (Andalusia) i la serralada on neix tant el Guadalquivir com els seus principals afluents es diu Bètica. És l'únic riu espanyol navegable, des de Sevilla fins a l'oceà Atlàntic. Entre la capital andalusa i l'estuari s'estén una important zona humida: les marismes del Guadalquivir.
Riu d'Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57 120 km2 de conca).
S'inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d'on s'orienta cap al NE. Al congost del Tranco canvia d'orientació cap a ponent fins a Villa del Río; d'ací deriva cap a l'W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l'Atlàntic.
El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l'esquerra un ample glacis d'un relleu complicat. El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d'hidrografia indecisa (Las Marismas), on el riu es divideix en braços —caños—. Aquest tram final és format per al·luvions recents. El seu cabal a Cantillana, 30 km aigües amunt de Sevilla, és de 164 m3/s, cosa que permet que passin per la seva gola ben bé 200 m3/s. Els afluents principals són: per la dreta, Guadalimar, Jándula, Yeguas, Guadalmellato, Guadiato, Bembézar, Viar, Ribera de Huelva i Guadiamar; per l'esquerra, Guadiana Menor, Guadalbullón, Guadajoz, Genil (40 m3/s), Corbones i Guadaira. El Guadalquivir té un màxim d'aigües altes pel febrer i un altre de secundari pel desembre. L'estiatge és per l'agost. D'una irregularitat en general moderada, sofreix, això no obstant, fortes revingudes. La conca del Guadalquivir ofereix un interès extraordinari amb vista a l'agricultura. Les obres de regatge proliferen a la conca, al llarg del col·lector i del Genil. Les de la riba dreta, alimentades pels afluents que davallen de Sierra Morena, o amb aigües elevades del Pla Jaén, del Rumblar, del Guadalmellato, del Bembézar, del Viar, amb un total superior a 45 000 ha; i a les de la riba esquerra, des de la Palma del Río, a base de les aigües del Genil, es desenvolupa una faixa contínua de regadius fins a Lebrija, amb més de 30 000 ha. Hi ha nombrosos regadius a les depressions de Baza i Guadix. L'obtenció d'energia és facilitada per diverses centrals: al col·lector, la de Doña Aldonza amb 10 400 kW i un embassament de 23 hm3, i la del Tranco de Beas amb 39 800 kW i 500 hm3; als afluents les de Cala del Viar, El Pintado i Jándula, de la riba dreta, que juntament amb altres representen més de 250 000 kW, i a l'esquerra la d'Iznájar amb 77 000 kW, que s'afegeixen als 26 000 kW de les centrals de Cordobilla i Malpasillo. El Guadalquivir té 44 pantans
Más sobre Untitled
4: Untitled
Miño (en portuguès Minho, antigament en llatí Minius, grec Μίνιος) és un riu de Galícia i Portugal que té un curs de 340 km.
El seu nom vindria de minium (vermelló) del color de les seves aigües. Estrabó diu que el seu nom original fou Baenis (Βαῖνις) però probablement es confon amb el riu Naebis (entre el Miño i el Duero).
Els darrers 76 km del seu curs serveixen de frontera entre Espanya i Portugal, desembocant a l'oceà Atlàntic, formant un estuari entre A Guarda (Pontevedra) i Caminha. És navegable en els seus darrers 33 km, fins a Tui.
El Miño passa per les localitats de Lugo, Ourense, Ribadavia, Tui, Portomarín i A Guarda, entre d'altres.
Compta amb quatre cinc embassaments: Belesar, Os Peares, Velle, Castrelo i Frieira.
Más sobre Untitled
5: Untitled
El Duero (castellà) o Douro (portuguès) és un dels majors rius de la Península Ibèrica.[1] Neix a més de 2.000 metres d'altitud a la serra d'Urbión (Sistema Ibèric), travessa l'altiplà castellà-lleonès i s'endinsa a Portugal, on desguassa a l'oceà Atlàntic a prop de la ciutat de Porto. Té un recorregut de 913 km i una conca de de 98.200 km².
La vall del Duero està coneguda pels seus vins, des de la a Denominació d’Origen Ribera del Duero al regne d'Espanya a l'altiplà nord de la península ibèrica, fins als vinhos do Douro i els famosos vins de Porto a la seva desembocadura.[3]
Más sobre Untitled
8: Untitled
El Riu Guadiana és un dels rius més importants de la Península Ibèrica. El seu nom procedeix de l'àrab wadi, riu, i del llatí, Anas. Durant el període de domini romà, aquest riu separava les províncies Baètica i Lusitana, i és citat pel cronista Plini a la seva obra Història Natural.
Actualment divideix al llarg del seu curs baix Espanya de Portugal, desembocant entre la localitat d'Ayamonte i la portuguesa de Vila Real de Santo António
Más sobre Untitled
9: Sin título
El Tajo (en castellà; Tejo en portuguès) és el riu més llarg de la Península Ibèrica. En temps dels romans es deia Tagus (s'esmenta la seva bona pesca i arenes auríferes) i els àrabs li van dir Wadi Tadjo
Más sobre Sin título
45: Untitled
Les ries del cantàbric són, en general, curtes i estretes. Són el resultat de valls excavades per l'erosió fluvial en els estrats de roques toves, que han estat envaïdes pel mar
Más sobre Untitled
46: Untitled
El Segura és un riu de la Península Ibèrica que neix en el paratge de Fuente Segura, a 5 quilòmetres de Pontón Bajo en el municipi de Santiago-Pontones (Jaén, Andalusia). Les seves aigües brollen d'una cova natural inundada, a 1.413 metres d'altura.
Discorre per les províncies de Jaén, Albacete, Múrcia i Baix Segura; i desemboca en el Mediterrani, a Guardamar del Segura (País Valencià).
Els romans el van anomenar Thader o Tader i els àrabs War-Alabiat, que vol dir 'riu blanc'. El seu nom però deriva del topònim àrab Shaqura, nom alternatiu del riu entre els geògrafs àrabs, de la vila de Shaqura, i de les muntanyes anomenades Jabal Shaqura on el riu neix. Aquestes muntanyes tenien 300 llogarets i 33 castells i correspon no sols a la moderna Serra de Segura sinó també a les ara anomenades serra del Yelmo, Quatre Viles, Castril i Cazorla amb els punts culminants del Yelmo de Segura de 1809 metres i la Blanquilla de 1.830 metres. La vila tenia una fortalesa reputada quasi inaccessible i es coneguda per que s'hi va refugiar el visir Abu-Bakr Muhàmmad ibn Ammar fugint del seu senyor Muhàmmad ibn Abbad al-Mútamid de Sevilla, però el senyor local, Ibn Mubarak, el va entregar als sevillans. Al final del domini almohade fou residencia del senyor local Abu Ishak Ibrahim ibn Hemoshko, lloctinent del rei murcià Muhàmmad ibn Mardanix.
Más sobre Untitled
47: Untitled
EStà al costat de l'estret de gibraltar. També hi ha la badia de cadiz
Más sobre Untitled
48: Untitled
La Costa Brava és la costa gironina que comença a la roca de Sa Palomera (Blanes) i acaba a la frontera amb França; la seva longitud és de més de 200 km. Limita al nord amb la Costa Vermella rossellonesa, que n'és la seva continuació geogràfica, i al sud amb la Costa del Maresme. Inclou el litoral de tres comarques: la Selva, el Baix Empordà i l'Alt Empordà.
Gràcies a la seva geomorfologia, molts dels espais del paisatge original encara romanen relativament poc contaminats per la pressió d'urbanització i d'una certa especulació immobiliària, com ara que el terreny força accidentat hi dificulta la construcció. Ans al contrari, els gratacels i hotels massius d'una arquitectura funcionalista poc inspirada dels anys seixanta i setanta del segle passat (i enllà) van robar a les platges i les parts més planes de la costa molt del seu encant "brau" aficionat per tants artistes.
Más sobre Untitled
49: Untitled
La Costa Daurada és la part de litoral compresa entre l'extrem septentrional marítim del municipi de Cunit i Sòl de Riu, a Alcanar. La seva privilegiada ubicació li permet disposar d'un ric i variat territori amb un ampli litoral banyat pel mar Mediterrani i un interior amb pobles tranquils i camps de conreu.
Formada per les comarques del Baix Penedès, Tarragonès, l'Alt Camp, el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat, Ribera d'Ebre, Baix Ebre i Montsià, la Costa Daurada ofereix a tothom que s'acosta a descobrir-la molt més que una destinació de sol i platja: una diversa oferta d'oci, cultura, natura i història ideal per gaudir en un entorn de pau i descans d'unes vacances per a tota la família.
Tant a la costa com a l'interior, en tots els seus racons hi predominen vius colors banyats per la llum del Mediterrani: el blau intens de la seva costa, els verds boscos i camps de cultiu, el vermell del capvespre, el platejat de les sardines acabades de pescar o l'ocre de les seves pedres i monuments.
Resulta difícil destacar un sol aspecte del territori: a la Costa Daurada hi ha tantes opcions com visitants per tal que cadascú la visqui com més li agradi: 92 kilòmetres de litoral, un ric patrimoni històric, grans monestirs de fundació medieval, poblacions interiors de gran interès, paratges naturals de gran bellesa i zones de gran tradició vinícola sense oblidar la gastronomia típicament mediterrània ni una àmplia oferta en turisme de salut i de negocis. I per poder gaudir de tot això la Costa Daurada compta amb una excel·lent xarxa de comunicacions, parcs d'atraccions, una àmplia oferta d'allotjaments de qualitat, instal·lacions esportives i d'oci, etc; tot per gaudir-ho en família, en grup o al teu estil
Más sobre Untitled
50: costa blanca
La Costa Blanca és el nom turístic donat a la costa del Mediterrani situada a la província d'Alacant (País Valencià), que comprèn el litoral del municipi de Dénia fins al de Pilar de la Foradada. Està constituïda per 244 km. de platges mediterrànies, cales i penya-segats. És també la marca comercial del consorci de turisme de la província, i en aquest sentit pot fer referència fins i tot als pobles d'interior
Más sobre costa blanca
51: Untitled
La Costa del Sol és el nom turístic de la regió costanera de la província de Màlaga a Andalusia. La seua capital és Màlaga. És la principal activitat econòmica de la província i una de les zones turístiques més importants d'Espanya; rep més visites de fora de l'estat que cap altra costa.
L'àrea es limita a l'est per la província de Granada i a l'oest àmb la província de Cadis, al llarg de més de 150 km de costa mediterrània.
Actualment s'estudia el projecte ferroviari del Corredor de la Costa del Sol que havia d'unir mitjançant ferrocarril tot el litoral de la província malaguenya, però que segons sembla finalment només abastarà la part occidental
Más sobre Untitled
53: Untitled
A la costa cantàbrica hi predominen les formes altes i rectilinees. Les platges i les planes litorals hi són escasses, com a resoltat del ràpid enfonsament de la Serralada Cantàbrica al mar.
Más sobre Untitled