Lugares de interés (POIs) del Mapa
0: Caffè San Marco, Trieste
“El cafè és una acadèmia platònica, deia a començament de segle Hermann Bahr –que també deia que se sentia bé a Trieste, perquè en aquesta ciutat tenia la impressió de no trobar-se enlloc. En aquesta acadèmia no s’hi ensenya res, però s’aprenen la sociabilitat i el desencant. Es pot xerrar, explicar, però no és possible predicar, fer mítings, donar lliçons. Cadascú, a la seva taula, és pròxim i distant respecte al qui té al costat.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.15
Más sobre Caffè San Marco, Trieste1: Malnisio
“Malnisio està encastat entre els camps de blat de moro; ben entrat l’estiu les panotxes són trofeus d’or bàrbar, però el poble, que gairebé ha oblidat la pobresa secular i recent, és florent i resposat, l’antiga maledicció de treballar la terra ha forjat gent sòlida que ha tirat endavant.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.39
Más sobre Malnisio2: Grizzo
“Grizzo és el poble del costat i el 1784 un capellà ja lamentava que els seus joves “truanejaven”; la frontera invisible passa poc més enllà de l’esglesieta de la Salut i era suficient per desencadenar rivalitats i transformar en variants de Romeo i Julieta els amors que la transgredien”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p. 44-45
Más sobre Grizzo3: Grado
“Grado és un paisatge literari gràcies a la lírica de Biagio Marin,que en va fer un mite poètic”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 68
Más sobre Grado 4: Montereale
“
Montereale és un centre de poetes, apartats i discrets, amagats al seu petit món, per als quals el friülès (o més ben dit, els nombrosos dialects que té, diferents a cada vall) no és una característica vernacla, sinó una llengua espontània, arcaica i alhora actual, col·lectiva i reinventada individualment, que baixa fins a un pòsit al·luvial de l´ésser i de la història”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 46
Más sobre Montereale 5: Barcis
“Pel camí de tornada, parada a
Barcis. Les aigües del llac artificial resplandeixen de color verd maragda, i demostren que l’artifici no és menys admirable que la natura o, més ben dit, que no hi ha res d’artificial, perquè sempre és la natura que ho produeix i posa en escena tot, fins i tot el que sembla contradir-la”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 58
Más sobre Barcis6: Isola Gorgo
“
Morgo és l’illa més bonica, absorta i encantada. Pins espessos, oms, canyes altes, esbarzers enredats i alguna atzavara barren l’accés a l’interior; en una clapa del bosc, troncs eriçats i nus d’arbres devorats per la processionària s’alcen lívids com després d’una catàstrofe”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 72
Más sobre Isola Gorgo7: De Grado a Aquileia
“Fins i tot eldialecte es transforma en els onze quilòmetres que hi ha de Grado a Aquileia, es friüilinitza. Aquests onze quilòmetresassenyalen el pas d’una Venència airosa a una Centreeuropa continental iproblemàtica, laboratori grandiós i melancòlic del malestar de la civilització,expert en el buit i la mort”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 82
Más sobre De Grado a Aquileia8: Ilirska Bistrica
“
Ilirska Bistrica, la petita ciutat industrial, treballadora i anònima, als peus del Nevoso, és la capital del massís boscós que de seguida comença a pujar cap al nord-est i torna a baixar, després del cim, d’una banda cap a Masun i de l’altra cap a Leskova Dolina, la dolina dels avellaners, i Kozarisce, en la direcció de Postumia , i s’estén i es difumina cap a l’est fins on arriba la frontera d’Eslovènia”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 104
Más sobre Ilirska Bistrica9: Banco Mula di Muggia
“Cap a l’est, més o menys al danvant del banc Mula di Muggia, hi ha, submergida, la illeta de San Grisogono, del nom del màrtir d’Aquileia que, segons la tradició, a l’època de Dioclecià, fou decapitat i enterrat en aquella sorra, quan encara sobresortia de les aigües”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p. 87-88
Más sobre Banco Mula di Muggia10: Santuario Di Barbana - Convento Frati Minori
“
Barbana, l’illa més famosa gràcies al santuari que hi ha, és bonica de lluny, amb la cúpula maternal i el campanar que sobresurten del verd espès i aixequen un arc d’harmonia sobre les aigües”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 98
Más sobre Santuario Di Barbana - Convento Frati Minori11: Sviš?aki
“Al principi no hi ha l’ós, sinó la història de l’ós. La companyia de
Sviscaki no prestava atenció al senyor Samec perquè coneixia de sempre, de molt abans de conèixer el mateix senyor Samec, aquella història del caçador de la mandíbula trencada obligat a nodrir-se amb la palla. Les enraonies la refereien als óssos, als caçadors i als llocs més diversos”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p. 108
Más sobre Sviš?aki12: Kozariš?e
“Les cròniques parlen, amb una insistència obsessiva, de fronteres i de límits. N’hi ha un compendi manuscrit que es conserva al castell de
Kozarisce. Està escrit en alemany; l’autor, Franz Schollmayer, el va compilar el 1923, per recapitular les vicissituts d’aquestes terres i sobretot dels prínceps Schönburg-Waldenburg, al servei dels quals estava”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p.118
Más sobre Kozariš?e13: De Chieri a Pecetto
“...altres suggereixen seguir l’itinerari dels mercaders medievals, per als quals la Collina era la “muntanya” que passava
de Chieri a Pecetto i al Po, per dirigir-se cap als Alps –un bosc espès poblat d’insídies i de perills, barrera i camí cap a França i el gran món”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p.131
Más sobre De Chieri a Pecetto14: Pecetto Torinese
“La Collina, amb la Universitat de vermuters i confiters, és una bona escola de realitat. L’incrèdul entra a l’església de sant Sebastià, toca el marbre de la pica d’aigua beneita i es troba obligat a retractar-se, com Tomàs apòstol. Al fresc d’un Lavatori que es va descolorint, hi ha una cara de dona, preciosa i enigmàtica; el misteri està a la realitat, a les coses que hi ha, en aquella inoblidable cara desconeguda”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.151-152
Más sobre Pecetto Torinese15: Bardassano
“Bardassano és silenciosa, assolellada. L’herba floreix entre les pedres del castell viril i agradable, amb els bastions alts i rojos en la solitud. El poble està buit; dues velles s’aboquen a una finestra, pregunten alguna cosa que no arribem a entendre, desapareixen.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.159
Más sobre Bardassano16: Basílica de Superga
“Fins i tot la geometria de la basílica, de la qual s’alaben les corbes amb harmonia amb les de la Collina, és un monument de la Raó, i la Raó, és ben sabut, sovint té un revers inquietant.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.165
Más sobre Basílica de Superga17: Cherso, Crepsa, Crexa, Chersinium, Kres, Cres
“Cherso, Crepsa, Crexa, Chersinium, Kres, Cres –noms llatins, il•liris, eslaus, italians. La recerca inútil de la puresa ètnica recula fins a les arrels més antigues, es baralla per etimologies i grafies, amb la dèria de comprovar de quina estirp era el primer que va trepitjar les platges blanques i es va esgarrapar amb els esbarzers de l’espessa garriga mediterrània, com si això fos prova de més autenticitat i dret a la possessió d’aquestes aigües turqueses i d’aquestes aromes al vent”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.173-174
Más sobre Cherso, Crepsa, Crexa, Chersinium, Kres, Cres18: Miholaš?ica, Cres
“Cada punt pot ser el centre del món. A Miholascica no hi ha gairebé res; pot ser per aquesta raó hi ha qui pot sentir-la com el centre d’aquest món fet de grans buits i obertures, vent i llum, horitzons liles on el vespre, quan puja lentament com una marea, submergeix els perfils d’alguna illa.”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p.176
Más sobre Miholaš?ica, Cres19: Lussino
"Cherso i Lussino,amb el seu arxipèlag, també es deien Absírtides o Apsírtides, del nom del germàde Medea que la fetillera, per amor a Jàson, va atreure a una trampa mortal enaquestes aigües; del seu cos llençat a trossos al mar en van néixer les illes. (…)Robert Graves, també col·loca aquí l’illa de Circe: “Actualment l’illa s’anomenaLussino.”.”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p.184-185
Más sobre Lussino20: Ossero
“Sobre tota gran ciutat s’alçala mort, els cavallers de l’Apocalipsi cavalquen sobre els seus núvols. Delsfasts d’Ossero, com de les grans ciutats cantades per Brecht, també n’ha quedattan sols el vent que en travessa els carrers estrets. Però aquest vent ve delmar, és fresc i jove com els baladres. Pestilències, guerres, estralls –la morti la història, un cop passades, ja no fan mal. Queda Ossero, airosa i lleugera,filigrana blanca sospesa entre les dues illes, el gran blau lletós de l’estiu.”
Microcosmos(Anagrama/Empúries), p.191
Más sobre Ossero21: Goli otok
“…la Iugoslàvia de Tito, a la qual li correspon el mèrit innegable d’haverse atrevit a fer la primera infracció a la barbàrie estalinista, va lluitar contra aquesta amenaça amb mitjans igual de bàrbars. (…) inventant els seus gulags a diverses localitats del país (…) Els pitjors i més sinistament famosos van ser creats per Rankovic, el despietat ministre d’Interior, a Goli Otok i a la veïna Sveti Grgur, dues illetes desertes, només roques d’un blanc àrid i encegador.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.200-201
Más sobre Goli otok22: Brenner
“Però el Brenner, diu la geografia, és la divisòria, és la divisòria d’aigües entre l’Adriàtic i el Mar Negre, entre les aigües que amb l?adige s’escolen al mar de totes les persuasions i les que a través del Drava van a parar al Danubi. Adriàtic i Danubi, mar i Centreeuropa continental, els dos escenaris oposats i complementaris de la vida; la frontera que els separa, i que durant una passejada es travessa sense adonar-se’n, és un petit forat negre que porta d’un univers a un altre.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.215-216
Más sobre Brenner 23: Antholzer
“El llac és un espectre de colors. La neu és blanca, en algun moment és d’or, quan el vent s’aixeca i l’arrossega sobre la superfície gelada hi ha un polsim de plata, on comença l’ombra és blava. A les parets de les muntanyes és d’ivori, rosa i gris perla; al vespre el blau es torna roig vinós. Goethe odiava Newton per culpa dels colors”.
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.251
Más sobre Antholzer 24: Giardino Pubblico M. Tommasini, Trieste
La pantalla s’apaga, s’empassa els anys que desapareixen com un tren dins d’un túnel, i si vas del Cafè San Marco a l’església del Sagrat Cor al carrer Ronco, passant pel Jardí per respirar una mica d’aire fresc, travesses boscos, llacunes, ciutats, muntanyes, neus, mars i t’adones que allà ja hi era tot, des del principi, i que més tard, en algun altre lloc, t’has aturat en una clariana o t’has fixat en una llum o en una costa, és perquè l’has reconegut i ja l’havies trobat al Jardí.”
Microcosmos (Anagrama/Empúries), p.292
Más sobre Giardino Pubblico M. Tommasini, Trieste