Lugares de interés (POIs) del Mapa
0: Messina
dextrum Scylla latus, laeuum implacata Charybdis
obsidet, atque imo barathri ter gurgite uastos
sorbet in abruptum fluctus rursusque sub auras
erigit alternos, et sidera uerberat unda.
at Scyllam caecis cohibet spelunca latebris
ora exsertantem et nauis in saxa trahentem.
prima hominis facies et pulchro pectore uirgo
pube tenus, postrema immani corpore pistrix
delphinum caudas utero commissa luporum.
Escil.la ocupa el cantó dret, la implacable Caribdis el cantó esquerre, i tres vegades, des del fons del seu remolí abismal, xucla les vastes onades cap al precipici, i tres vegades les torna a vomitar contra els aires fins a fuetejar els estels amb el reflux. Escil·la, en canvi, resta retinguda en els foscos amagatalls d'una cova, treu el cap i atrau les naus contra els esculls. La part superior del seu cos és d'aspecte humà, de cintura en amunt té un bonic pit de noia, mentre que la part inferior és una balena de cos monstruós on es combinen cues de dofí i un ventre de foca.
III, 420-428
obsidet, atque imo barathri ter gurgite uastos
sorbet in abruptum fluctus rursusque sub auras
erigit alternos, et sidera uerberat unda.
at Scyllam caecis cohibet spelunca latebris
ora exsertantem et nauis in saxa trahentem.
prima hominis facies et pulchro pectore uirgo
pube tenus, postrema immani corpore pistrix
delphinum caudas utero commissa luporum.
Escil.la ocupa el cantó dret, la implacable Caribdis el cantó esquerre, i tres vegades, des del fons del seu remolí abismal, xucla les vastes onades cap al precipici, i tres vegades les torna a vomitar contra els aires fins a fuetejar els estels amb el reflux. Escil·la, en canvi, resta retinguda en els foscos amagatalls d'una cova, treu el cap i atrau les naus contra els esculls. La part superior del seu cos és d'aspecte humà, de cintura en amunt té un bonic pit de noia, mentre que la part inferior és una balena de cos monstruós on es combinen cues de dofí i un ventre de foca.
III, 420-428
Más sobre Messina
1: Creta
ergo auidus muros optatae molior urbisPergameamque uoco, et laetam cognomine gentem
hortor amare focos arcemque attollere tectis.
Basteixo, doncs, delerós, els murs de la ciutat anhelada, i l'anomeno Pèrgam, i exhorto la meva gent, que està contenta del nom, a estimar les noves llars i a aixecar amb construccions una ciutadella.
III, 132-134
Más sobre Creta
2: Carthago
at pius Aeneas arces quibus altus Apollopraesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae,
antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque
Delius inspirat uates aperitque futura.
iam subeunt Triuiae lucos atque aurea tecta.
El pietós Eneas, per la seva banda, s'adreça a la roca dominada dalt de tot pel temple d'Apol.lo, i a la cova immensa, l'estança no gaire distant de la temible Sibil.la, a qui el profètic déu de Delos comunica els seus grans designis i el seu voler, i revela el futur. Ara penetren ja en el bosc sagrat de Trívia i el temple ornat d'or.
VI, 10-13
Más sobre Carthago
3: Caietae
Tum se ad Caietae recto fert limite portum.
ancora de prora iacitur; stant litore puppes.
Llavors s'adreça cap al port de Caieta costejant en línia recta. Les àncores són llançades de proa; les popes es drecen a la platja.
VI, 900-901
ancora de prora iacitur; stant litore puppes.
Llavors s'adreça cap al port de Caieta costejant en línia recta. Les àncores són llançades de proa; les popes es drecen a la platja.
VI, 900-901
Más sobre Caietae
4: Etna
Portus ab accessu uentorum immotus et ingensipse: sed horrificis iuxta tonat Aetna ruinis.
[...] summo cum monte uidemus
ipsum inter pecudes uasta se mole mouentem
pastorem Polyphemum et litora nota petentem,
monstrum horrendum, informe, ingens, cui lumen ademptum.
trunca manum pinus regit et uestigia firmat;
El port, protegit dels vents, és en si mateix quiet i espaiós, però allà prop retruny l'Etna amb despreniments horribles [...].Amb prou feines acabava de dir això, quan al cim de la muntanya veiem el mateix pastor Polifem movent la seva còrpora immensa entre les ovelles i apropant-se a les riberes conegudes, un monstre horrible, deforme, descomunal, privat de la vista; un tronc de pi li guia la mà i assegura els seus passos;
III, 570-659
Más sobre Etna
5: Illa de Delos
huc feror, haec fessos tuto placidissima portuaccipit; egressi ueneramur Apollinis urbem.
Cap a ella m'encamino, i ens acull plàcidament en el seu port segur, cansats com estàvem; un cop en terra, venerem la ciutat d'Apol.lo.
III, 78-79
Más sobre Illa de Delos
6: Butrot
litoraque Epiri legimus portuque subimus
Chaonio et celsam Buthroti accedimus urbem.
Hic incredibilis rerum fama occupat auris,
Priamiden Helenum Graias regnare per urbis
coniugio Aeacidae Pyrrhi sceptrisque potitum,
et patrio Andromachen iterum cessisse marito.
resseguim les costes de l'Epir, entrem al port de Caònia i ens acostem a l'elevada ciutat de Butrot. Aquí ens omple les orelles el rumor d'uns fets increïbles: que Helen, fill de Príam, regna damunt ciutats gregues, que s'ha apoderat de la muller i del ceptre de l'eàcida Pirros i que Andròmaca té novament per marit un home de la seva pàtria.
III, 292-297
Chaonio et celsam Buthroti accedimus urbem.
Hic incredibilis rerum fama occupat auris,
Priamiden Helenum Graias regnare per urbis
coniugio Aeacidae Pyrrhi sceptrisque potitum,
et patrio Andromachen iterum cessisse marito.
resseguim les costes de l'Epir, entrem al port de Caònia i ens acostem a l'elevada ciutat de Butrot. Aquí ens omple les orelles el rumor d'uns fets increïbles: que Helen, fill de Príam, regna damunt ciutats gregues, que s'ha apoderat de la muller i del ceptre de l'eàcida Pirros i que Andròmaca té novament per marit un home de la seva pàtria.
III, 292-297
Más sobre Butrot
7: Cumes
at pius Aeneas arces quibus altus Apollo
praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae,
antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque
Delius inspirat uates aperitque futura.
iam subeunt Triuiae lucos atque aurea tecta.
El pietós Eneas, per la seva banda, s'adreça a la roca dominada dalt de tot pel temple d'Apol.lo, i a la cova immensa, l'estança no gaire distant de la temible Sibil.la, a qui el profètic déu de Delos comunica els seus grans designis i el seu voler, i revela el futur. Ara penetren ja en el bosc sagrat de Trívia i el temple ornat d'or.
VI, 10-13
praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae,
antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque
Delius inspirat uates aperitque futura.
iam subeunt Triuiae lucos atque aurea tecta.
El pietós Eneas, per la seva banda, s'adreça a la roca dominada dalt de tot pel temple d'Apol.lo, i a la cova immensa, l'estança no gaire distant de la temible Sibil.la, a qui el profètic déu de Delos comunica els seus grans designis i el seu voler, i revela el futur. Ara penetren ja en el bosc sagrat de Trívia i el temple ornat d'or.
VI, 10-13
Más sobre Cumes
8: Antandros
diuersa exsilia et desertas quaerere terras
auguriis agimur diuum, classemque sub ipsa
Antandro et Phrygiae molimur montibus Idae,
incerti quo fata ferant, ubi sistere detur,
contrahimusque uiros.
...al peu mateix d'Antandros i de les muntanyes de l'Ida frigi, construïm una flota, sense saber on ens conduirà el destí ni on podrem aturar-nos, i reunim els homes.
auguriis agimur diuum, classemque sub ipsa
Antandro et Phrygiae molimur montibus Idae,
incerti quo fata ferant, ubi sistere detur,
contrahimusque uiros.
...al peu mateix d'Antandros i de les muntanyes de l'Ida frigi, construïm una flota, sense saber on ens conduirà el destí ni on podrem aturar-nos, i reunim els homes.
Más sobre Antandros
9: Llac de l'Avern
His actis propere exsequitur praecepta Sibyllae.
spelunca alta fuit uastoque immanis hiatu,
scrupea, tuta lacu nigro nemorumque tenebris,
quam super haud ullae poterant impune uolantes
tendere iter pennis: talis sese halitus atris
faucibus effundens supera ad conuexa ferebat.
Hi havia una cova profunda, cantelluda, esfereïdora per la seva enorme obertura, protegida per un negre llac i per ombres de boscos, per damunt de la qual cap ocell no podia traçar impunement el seu vol amb les ales: tan fortes eren les emanacions que sortien de la seva negra gorja i s'escampaven per la volta del firmament.
VI, 236-241
spelunca alta fuit uastoque immanis hiatu,
scrupea, tuta lacu nigro nemorumque tenebris,
quam super haud ullae poterant impune uolantes
tendere iter pennis: talis sese halitus atris
faucibus effundens supera ad conuexa ferebat.
Hi havia una cova profunda, cantelluda, esfereïdora per la seva enorme obertura, protegida per un negre llac i per ombres de boscos, per damunt de la qual cap ocell no podia traçar impunement el seu vol amb les ales: tan fortes eren les emanacions que sortien de la seva negra gorja i s'escampaven per la volta del firmament.
VI, 236-241
Más sobre Llac de l'Avern
10: Trapani
hinc Drepani me portus et inlaetabilis oraaccipit. hic pelagi tot tempestatibus actus
heu, genitorem, omnis curae casusque leuamen,
amitto Anchisen. hic me, pater optime, fessum
deseris, heu, tantis nequiquam erepte periclis!
Finalment m' acull el port de Drèpanum, i la seva costa que em robarà l'alegria. Ai!, és aquí on, després d'haver aguantat tantes tempestes del mar, perdo el meu pare Anquises, el consol de tots els meus neguits i de les meves desgràcies. Aquí em deixes extenuat, excel.lent pare, ai!, després d'haver-te salvat en va de tan grans perills!
III, 707-711
Más sobre Trapani
11: Tràcia
Terra procul uastis colitur Mauortia campis
(Thraces arant) acri quondam regnata Lycurgo,
hospitium antiquum Troiae sociique penates
dum fortuna fuit. feror huc et litore curuo
moenia prima loco fatis ingressus iniquis
Aeneadasque meo nomen de nomine fingo.
Lluny d'allà hi ha una terra protegida de Mart, amb extensos terrenys, conreada pels tracis, governada en altre temps pel tossut Licurg; fou antigament un lloc d'hospitalitat per a Troia, i els Penats respectius eren aliats mentre ens durà la fortuna. Sóc portat cap a aquest lloc, i en un entrant del litoral, amb abordava amb destins adversos, començo a bastir una ciutat; basant-me en el meu nom, l'anomeno, ciutat dels Enèades.
III, 13-18
(Thraces arant) acri quondam regnata Lycurgo,
hospitium antiquum Troiae sociique penates
dum fortuna fuit. feror huc et litore curuo
moenia prima loco fatis ingressus iniquis
Aeneadasque meo nomen de nomine fingo.
Lluny d'allà hi ha una terra protegida de Mart, amb extensos terrenys, conreada pels tracis, governada en altre temps pel tossut Licurg; fou antigament un lloc d'hospitalitat per a Troia, i els Penats respectius eren aliats mentre ens durà la fortuna. Sóc portat cap a aquest lloc, i en un entrant del litoral, amb abordava amb destins adversos, començo a bastir una ciutat; basant-me en el meu nom, l'anomeno, ciutat dels Enèades.
III, 13-18
Más sobre Tràcia
12: Strophades
Strophades Graio stant nomine dictae
insulae Ionio in magno, quas dira Celaeno
Harpyiaeque colunt aliae, Phineia postquam
clausa domus mensasque metu liquere priores.[...]
dapibusque epulamur opimis.
at subitae horrifico lapsu de montibus adsunt
Harpyiae et magnis quatiunt clangoribus alas,
diripiuntque dapes contactuque omnia foedant
immundo...
Amb el nom grec d'Estròfades es drecen en el gran mar Jònic aquestes illes on habiten la cruel Celeno i les altres Harpies d'ençà que els fou negat l'accés a la casa de Fineu i per temor hagueren d'abandonar les taules d'abans.[...] fem un banquet amb aquelles menges suculentes. Però de sobte, davallant espantosament de les muntanyes, compareixen les Harpies, espolsen les ales fent un gran estrèpit, se'ns enduen les menges i ho empastifen tot amb el seu contacte immund...
III, 210-228
Strophades nom modern: Stamfani i Arpia, illes Jòniques
Más sobre Strophades
13: Actium
mox et Leucatae nimbosa cacumina montis
et formidatus nautis aperitur Apollo.
hunc petimus fessi et paruae succedimus urbi;
ancora de prora iacitur, stant litore puppes.
Aviat divisem els cims emboirats del promontori de Leucata i el temple d'Apol.lo, lloc tan temut dels navegants. Ens hi acostem, extenuats, i fondegem al peu d'una petita ciutat; l'àncora és llançada per la proa i les popes es drecen a la platja. Possessionats, doncs, per fi, d'una terra inesperada, ens purifiquem amb sacrificis a Júpiter, cremem en els altars les ofrenes votives i celebrem amb jocs troians els litorals d'Acci.
III, 274-277
Lefkada o Leucas (illes Jòniques)
Actium (nom modern: Punta)
et formidatus nautis aperitur Apollo.
hunc petimus fessi et paruae succedimus urbi;
ancora de prora iacitur, stant litore puppes.
Aviat divisem els cims emboirats del promontori de Leucata i el temple d'Apol.lo, lloc tan temut dels navegants. Ens hi acostem, extenuats, i fondegem al peu d'una petita ciutat; l'àncora és llançada per la proa i les popes es drecen a la platja. Possessionats, doncs, per fi, d'una terra inesperada, ens purifiquem amb sacrificis a Júpiter, cremem en els altars les ofrenes votives i celebrem amb jocs troians els litorals d'Acci.
III, 274-277
Lefkada o Leucas (illes Jòniques)
Actium (nom modern: Punta)
Más sobre Actium