Mapa de coropletes (SITUACIÓ DE LA INDÚSTRIA EL 2006)

Com podem observar, en conclusió podriem dir que hi ha un gran desequilibri territorial industrial en l'estat Espanyol. Això es degut a que cada comunitat autònoma s'ha vist afectada per un factor o altre d'industrialització o ha tingut una funció específica dins de l'estat espanyol. Per exemple a Madrid hi ha un gran valor de la xifra de negoci ja que és la comunitat on hi ha el govern i les institucions de presa de decisions i això és un caramel per a les empreses que volen una bona disposició i una bona ubicació. Quan parlem de Catalunya, un dels factors de la industrialització és que ha sigut la comunitat autònoma on hi ha hagut una classe empresarial activa i on la indústria ha tingut més pes de tota Espanya i per això predomina que sigui més atractiu per a les empreses, un altre cas de existència de classe empresarial activa seria per exemple País Basc. També es pot destacar Andalusia que pren un paper important en aquest recull de dades ja que en un temps antic era la màxima comunitat en el sector agrari i per tant moltes empreses veuen atractiva aquesta localització per a les seves empreses. La resta de comunitats que no tenen un gran valor de la xifra de negoci és perquè la localització d'empreses a aquestes comunitats no té gaire lògica si vols que la teva empresa es pugui expandir. També podem interpretar a Catalunya com a àrea metropolitana industrial, concretament Barcelona, les aglomeracions industrials garanteixen l'existència d'infraestructures bàsiques com ara comunicacions, energia, disponibilitat d'aigua, xarxes de desguassos, depuradores, etc. La indústria catalana manté el primer lloc en el conjunt de les comunitats autònomes de l'Estat espanyol tant per l'import de la xifra de negoci com per la Comunitat de Madrid, la Comunitat Valenciana, Andalusia i el País Basc. Tanmateix la globalització i l'abscència de barreres duaneres a escala planetària es fa sentir a Catalunya més que a la resta d'Espanya. Això és degut a l'impacte de la deslocalització d'indústries tradicionals, especialment la tèxtil, que ocupava molts treballadors i que s'ha vist molt afectada per la competència mundial, principalment la dels països asiàtics. La indústria catalana està canviant de model per adaptar-se a les circumstàncies d'una Europa més integrada i d'un món més globalitzat, en el qual les empreses localitzen els establiments industrials a llocs que ofereixen avantatges comparatius, especialment mà d'obra més barata. La indústria catalana per tal de mantenir la competitivitat ha seguit un procés d'automatització i d'informació dels processos productius; això ha comportat la reducció de mà d'obra, bàsicament, de la no qualificada Aquest procés de transformació, des d'un model basat en els treballadors amb baixos costos salarials capa a un model que opta per la inversió en les tecnologies més avançades i en la innovació, contribueix a la creació de llocs de treball nous i més competitius.