El clima atlàntic té temperatures suaus tot l'any. Els estius són frescos i els hiverns no són freds. Les precipitacions són abundants, sobretot a l'hivern.
El clima mediterrani és un clima amb pluges estacionals, però la seva distribució és inversa a la del clima tropical.
A l'estiu no plou, en canvi al hivern es concentren les plujes i també pot arribar a glaçar. El clima mediterrani és una barreja de clima temperat amb característiques tropicals, cosa que el fa enriquir-se d'elements de la flora d'ambdues latituds. Té un estrat arbustiu i lianoide molt desenvolupat, d'herència tropical, que enriqueix el bosc i el fa atapeït i de vegades fins i tot impenetrable. El fullatge dels arbres i arbustos es manté viu tot l'any, estalviant així una excessiva producció de material vegetal, molt costós de fer per estar ple de defenses. Aquestes defenses poden ser de tipus físic (fulles esclerofil·les, és a dir, dures i resistents a la deshidratació, agullons, pilositat...), químic (fulles aromàtiques, pudents o verinoses) o biològic (secretant substàncies per alimentar a petits insectes depredadors que mantenen lliure de plagues a la planta). Són estratègies desconegudes en el món temperat i que barregen les del món tropical humit (fulles perennes) i sec (fulles xeromorfes, espiniscents, aromàtiques, atractores de formigues).
El clima d'interior té uns hiverns molt freds, durant els quals es registren algunes de les temperatures mínimes absolutes d'Espanya.