En aquest mapa surten el emirat i el califat de Còrdova.
0: Al-Andalus Ver detalle |
1: Sin título Ver detalle |
2: Mesquita de Còrdova Ver detalle |
3: Sin título Ver detalle |
4: mesquita de Còrdova Ver detalle |
5: Sin título Ver detalle |
6: Califat de Còrdova Ver detalle |
7: Còrdova Ver detalle |
Al any 711 i 716 els musulmans van conquerir casi tota la península Iberica nomes una part del nord la van deixar. Els musulmans van desembarcar a Gibraltar sota el comandament del cabdill Tàriq ibn Ziyad i el seu cap mussa ibn Mussayr.
La mesquita de Còrdova és el monument més important de Al-Andalus. Va ser construida entre el 785 i el 788 baix el regnat d'Abd-ar-Rahman. Esta construida de pedra i maons i és de art islamic.
Abd-ar-Rahman III considerà adient posar fi a l'Emirat de Còrdova i la seua autoproclamació com a califa, és a dir, com a cap polític i religiós dels musulmans i successor de Mahoma, basant-se en quatre fets: ser descendent del Profeta mitjançant la Dinastia omeia, haver liquidat les revoltes internes, frenar les ambicions dels nuclis cristians del nord peninsular, i la creació del Califat fatimita a Egipteoposat als califes abbàssides de Bagdad.
Després de la presa de Melilla el 927, a mitjans del segle X els omeies controlaven el triangle format per Algerià, Siyimasa i l'ocea Atlantic. El poder del califat s'estenia també cap al nord, i cap a 950 el Sacre Imperi Romanogèrmanic intercanviava ambaixadors amb Còrdova. Alguns anys abans, Hug d'Arles solicitava salconduits per tal que els seus vaixells mercants pogueren navegar per la Mediterrània, donant idea, per tant, del poder marítim que ostentaven