Sant Privat d`en Bas - Camí dels Pescadors - Riera de Collfred - Salt de la Burra - Mas Freixeneda.

Sortida i arribada a la zona de lleure dels Pins de Sant Privat. Passem la zona de lleure i seguim, galgats a la riba dreta del Gurn, fins a una barra travessera de ferro que tanca el camí al trànsit motoritzat. Hi ha bon aparcament. Encetem el meló d’avui - mai una comparació fos tant escaient, car no teníem gens clar com de bó podia sortir l’invent – agafant la pista que puja en direcció al salt del Sallent. Abans d’arribar a les passeres de la riera del Sallent, en el punt de confluència del track, baixem a la dreta per travessar el Gurn. A l’altra banda del riu ens espera un prim corriol que, a contracorrent i entre avellaners i roures ens descarrega en l’ampla pista que mena a l’enrunat mas de l’Amat. Seguim la pista en pujada cosa de 100 metres i, abans d’arribar a l’Amat, connectem el net corriol del camí dels Pescadors. Operant per la riba esquerra de la riera de Collfred, Gorners o Santa Magdalena ( podeu triar ) arribem a la gorga Blava, lloc on travessem la riera per transitar sota el serrat del Pont. Riera amunt, arribem a l’alçada de l’elevat coll de Gorners: toca tornar a travessar l’aigua. Ara el camí ens porta per l’estribacions de les costes de la font de Gorners i el seu imponent salt. Al salt de Gorners regressem a la riba dreta i pugem, per un desmarxat i enlairat camí. als antics cortals del mas can Roc. Passem les migrades restes del mas can Roc i sortim a la pista – areglada fa poc – quwe uneix els masos de Freixeneda, Gorners i l’Esteller. Girem a la dreta en baixada i ens atansem a creuar la riera. Un cop a la riba esquerra, seguim a llevant – uns 200 metres – la ben aparellada pista. Abandonem la pista per agafar un corriol que comença a mà esquerra, en un petit marge amb fita de pedres, i encetem un marcat corriol que, regirant ara a ponent, ens atansa al prim i obert rec dels Plans. Deixem a la dreta un camí més ampla que puja amb força, i ens endisem per la lleixa del Favar tot remuntant la riba esquerra de la ribera. El camí recorre una neta solana de roure i revolta al molt marcat rec del coll de l’Avi. Passem la molt emboixada raconada i, com la fita d’avui és visitar el salt de la Burra, perdem alçada entre boixos i arribem a la llera del riberal. Creuem l’aigua i sortim al final de carrera d’una vella pista que connecta amb la pista que hem deixat a can Roc i que puja a Freixeneda. Ens espera un petit tram on operarem a estones per la proximitat de la riba dreta, i a estones per la mateixa llera del riberal. En pocs minuts, amanits amb la clara bellesa d’aquest recòndit indret, ens trobem amb el salt de baix ( foto nº 2 ) de la Burra. Una petita ascensió pel costat dret de l’aigua i s’obre, de cop, el teló de la natura: roca,aigua i espai, orquestrats de silenci encomanadís. Val la pena ( fotos nº 3,4 i 5 ). Un cop vist aquest racò, sortim per la riba esquerra de la riera en una forta pujada entre faigs. El prim, però visible corriol, ens puja fins a un caminot travesser que seguirem a contracorrent per, al cap de pocs metres, tornar a enfilar-nos un xic i assolir un més marcat corriol que, en cosa de pocs minuts, ens deixarà en una pista de treballar a bosc. Sortim a la pista i fem una ziga-zaga: dreta – esquerra. L’ampla pista ens porta còmodament , després de travessar un petit torrent, fins a l’abandonat molí de Collfred. Molí de Collfred. Ens trobem un forcat de pistes. Agafem la de l’esquerra i baixem lleugerament a creuar – altra vegada – la riera. A l’altre costat de l’aigua, encetem una vella pistota i ens acostem a les planes de bestiar d’Aiguavella. Atansant-nos al rec del clot del Molí, aviat trobem un net camí amb senyals grocs, que empalma amb la vella i desatesa pista de la Correjada. Aquesta pista ens porta a les planes de la baga de Freixeneda i allà trobem la més acurada pista que ve del mas Collfred. Quatre empentes més i som al mas de Freixeneda ( foto nº 6 ). Visitem la isolada casa i apreciem unes acurades voltes arquitectòniques a la cabana de bestiar. També les restes d’un curiós sistema de tancament de portals a la façana de punt d’arc de migdia. Baixem per una ampla pista cosa d’uns 500 metres i l’abandonem per agafar un prim corriol situat a mà dreta en una corva molt pronunciada de la pista. És l’inici del camí del salt de/l Bot – o camí dels Morts -. Es tracta d’un bellíssim camí que baixa amb decisió, valent-se d’estudiades corves que salven amb astúcia les dificultads del recorregut. Arribem al serrat del Pont i, ara, el camí transcorre galgat al camí que hem fet d’anada, però a una alçada superior de 40/50 metres aproximadament de mitjana. Avita serem a l’encontre amb la riera de Sallent que travessarem per unes sòlides passeres, just abans que amb la sena unió amb la riera de Collfred, Gorners o Santa Magdalen conformin el Gurn. Ens resta una curta i còmoda pista i som de nou al punt de sortida. ( Si us perdeu en aquesta excursió, no cal que patiu gens. Els dos senyors que m’acompanyen - els pares d’uns amiguets meus ( foto nº 1 )– són bombers. Per tant, només de contactar amb el 112, ja sabran a on han de venir a buscar-vos ). Salut i bona marxa.