Untitled - mapa del món (sitios de interés)
Descripción del sitio
El Guadalquivir és un riu de la Península Ibèrica que neix a la Cañada de Aguafría, a 1.400 metres d'altura, a la Serra de Cazorla (Jaén). Discorre per les províncies de Jaén, Còrdova i Sevilla i desemboca a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), en un ample estuari compartit amb la província de Huelva.
Els romans el van anomenar Betis ja que era el riu principal de la Bètica (Andalusia) i la serralada on neix tant el Guadalquivir com els seus principals afluents es diu Bètica. És l'únic riu espanyol navegable, des de Sevilla fins a l'oceà Atlàntic. Entre la capital andalusa i l'estuari s'estén una important zona humida: les marismes del Guadalquivir.
Riu d'Andalusia, col·lector de la gran vall que resta entre la vora de la Meseta sud, limitada per la gran falla del peu de Sierra Morena, i el muntanyam bètic (680 km de longitud i 57 120 km2 de conca).
S'inicia a la raconada que uneix la serra de Cazorla i la del Pozo, des d'on s'orienta cap al NE. Al congost del Tranco canvia d'orientació cap a ponent fins a Villa del Río; d'ací deriva cap a l'W-SW fins prop de Sevilla, i finalment desemboca per Sanlúcar de Barrameda a l'Atlàntic.
El Guadalquivir continua adossat al peu de la falla, i deixa a l'esquerra un ample glacis d'un relleu complicat. El seu pendent és regular, i des de Sevilla és tan dèbil, que dóna lloc a terrenys d'hidrografia indecisa (Las Marismas), on el riu es divideix en braços —caños—. Aquest tram final és format per al·luvions recents. El seu cabal a Cantillana, 30 km aigües amunt de Sevilla, és de 164 m3/s, cosa que permet que passin per la seva gola ben bé 200 m3/s. Els afluents principals són: per la dreta, Guadalimar, Jándula, Yeguas, Guadalmellato, Guadiato, Bembézar, Viar, Ribera de Huelva i Guadiamar; per l'esquerra, Guadiana Menor, Guadalbullón, Guadajoz, Genil (40 m3/s), Corbones i Guadaira. El Guadalquivir té un màxim d'aigües altes pel febrer i un altre de secundari pel desembre. L'estiatge és per l'agost. D'una irregularitat en general moderada, sofreix, això no obstant, fortes revingudes. La conca del Guadalquivir ofereix un interès extraordinari amb vista a l'agricultura. Les obres de regatge proliferen a la conca, al llarg del col·lector i del Genil. Les de la riba dreta, alimentades pels afluents que davallen de Sierra Morena, o amb aigües elevades del Pla Jaén, del Rumblar, del Guadalmellato, del Bembézar, del Viar, amb un total superior a 45 000 ha; i a les de la riba esquerra, des de la Palma del Río, a base de les aigües del Genil, es desenvolupa una faixa contínua de regadius fins a Lebrija, amb més de 30 000 ha. Hi ha nombrosos regadius a les depressions de Baza i Guadix. L'obtenció d'energia és facilitada per diverses centrals: al col·lector, la de Doña Aldonza amb 10 400 kW i un embassament de 23 hm3, i la del Tranco de Beas amb 39 800 kW i 500 hm3; als afluents les de Cala del Viar, El Pintado i Jándula, de la riba dreta, que juntament amb altres representen més de 250 000 kW, i a l'esquerra la d'Iznájar amb 77 000 kW, que s'afegeixen als 26 000 kW de les centrals de Cordobilla i Malpasillo. El Guadalquivir té 44 pantans